nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
14°

«Formentera Lady»

Si la colla d'indocumentats a sou dirigits per Fernando Jiménez tinguessin un bri de sentit del ridícul demanarien disculpes pel programa de l'acte inaugural de la Universíada i el canviarien: el fet d'haver escollit la cançó Formentera Lady en representació de les Illes Pitiüses és tot un enigma. Intuïtivament, una elecció així només pot respondre a dues coses: a) com bé diu Llorenç Capellà «la gent de Fernando Jiménez no té les coses gens clares» i han fet un «bunyol clamorós» (Diari de Balears, 8 de desembre), o b) l'única cosa que han trobat a Eivissa i Formentera que conjugui «tradició i modernitat» és el fet d'haver format part de la ruta hippy a final del anys seixanta i principis del setanta. Suposem per un moment que els cervells pensants de la intelligentsia cultural oficial han anat tan lluny com això i que han decidit escollir la cançó de King Crimson (el grup va estar-se a la Mola de Formentera en aquells anys) per retre un homenatge a aquell moviment contracultural. Així i tot, el fet de triar Miguel Bosé per a interpretar-la dóna per bona la tesi del «bunyol clamorós». I si encara estan disposats a morir d'èxit i no volen recular, tenen una alternativa: canviar Miguel Bosé per Pau Riba i Maria del Mar Bonet junts. Com que la indocumentació (que pagada esdevé estafa) té remei, la proposta és fonamentada: Pau Riba és un cantant català, nét de Carles Riba, que fart de tot, l'any 1971 deixà Barcelona i se n'anà a viure cinc anys a la Mola de Formentera. Fa alguns anys vaig tenir l'oportunitat de parlar-ne amb ell i contava: «Vaig arribar i vaig anar a la platja de Migjorn, a la zona del Blue Bar. Allò sí que eren comunes, però sense casa. Hi havia centenars de hippies d'arreu del món. Jo, només arribar i veure la platja plena de «tios despilotats», estirats com sargantanes... l'impacte era fortíssim, és impossible comprendre la impressió que feia, en aquella època, veure no tan sols pits de mides diferents, quan estaves acostumat a veure uns sostenidors com obusos a punt d'esclatar, sinó també paios, amb uns «pollams» així i altres de més petits, sense cap vergonya. Sota els efectes de l'LSD vivíem dins d'una pau i una harmonia que jo no havia trobat mai abans i no he trobat mai després. Es tractava també de demostrar que el consumisme brutal a què estem abocats no és necessari. Avui tinc la sensació d'haver fracassat. Els hippies vam haver de recular i ens vàrem trobar amb les mateixes estructures de família i no pots viure en una societat essent l'únic que imposa una cosa diferent. I quant a les drogues, crec que l'actitud important de l'àcid i el rock'n roll és l'ecumenisme mundial. La droga ens va fer viure un sentiment de no fronteres, ni polítiques, ni socials, ni culturals, ni ètniques, ni de cap mena». En aquells anys a Formentera, Pau Riba va escriure cançons i va enregistrar algun disc. Algunes d'aquelles lletres inèdites apareixen en el llibre Lletrarada. N'hi ha dues especialment significatives Raquelamor i Astarot Universdherba. Amb uns versos de la primera, els Jiménez Boys es poden fer una idea de les Formentera Ladies de l'època hippy: «tot començà per mi quan vaig trobar l'amor a la platja/ a la fi d'un llarg camí entre la sorra i els arbres/ que creixen entre roques en un país de sargantanes/ on només la nit humitejava el meu eixut peregrinatge/ Raquelamor tenia el cos bonic i la pell daurada/ i tenia els pits petits i uns grans mugrons de sàndal/ i es banyava cada dia en la llum de colors de l'alba/ conservant els bons colors fins que es dutxava en l'horabaixa». Quant a Astarot Universdherba, Pau Riba l'ha recuperada en un disc compacte del mateix títol que ha sortit a la venda aquests dies. I quant a Maria del Mar Bonet, la cançó Es fa llarg, es fa llarg esperar, també la va escriure Pau Riba a Formentera. Si els Jiménez Boys volen retre un homenatge a aquella època, de material no en falta i Pau Riba i Maria del Mar Bonet han fet més mèrits que Miguel Bosé. Ara bé, si el que pretenen és convertir el nostre país en un parc temàtic de succedanis culturals a colp de talonari convindreu que són un edificant exemple d'allò que el sociòleg Salvador Giner ha batejat com pensament empanàdic. De res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris