lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Ajuda i t'ajudaràs

L'individualisme, la manca de solidaritat i la incapacitat per establir fites col·lectives compartides no són, tal com hi ha gent que pensa, productes de la segona meitat del segle XX. Vénen d'enrere. Jo per jo i Déu per tot, diu l'adagi. El que sí és clar és que la societat actual, capitalista i consumista ho promou encara més.

Habitualment aquestes dates nadalenques són una de les poques excepcions. Des del mateix sistema se'ns convida a ajudar els necessitats, normalment els de més enfora, que no coneixem, netejar un poquet les nostres consciències i oblidar-nos del tema fins l'any que ve. Per mi, emperò, hi ha moltes maneres de ser solidaris que no tenen el perquè passar precisament per la caritat ni exercir-la sobre els més allunyats, sense que això vulgui dir que els països més pobres no puguin ser mereixedors de les nostres atencions.

Catalunya Nord, formada per les comarques del Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i una part de la Cerdanya, ha estat culturalment i històrica estretament lligada a les Illes Balears. Molts de mallorquins són descendents de gent d'allà, que varen constituir una bona part dels repobladors de la nostra illa després de la conquesta de Jaume I, tal com ho demostren molts dels nostres llinatges que indiquen procedència, tal com Rosselló, Vallespir, Perpinyà, Cerdà, Soler... Catalunya Nord va formar part del nostre regne privatiu. Perpinyà, la capital del Rosselló, també ho va ser del Regne de Mallorca durant tots els anys de la nostra independència. Amb els nord-catalans compartim molts de mots exclusius, tal com la paraula cercar, que a la resta del domini lingüístic català és buscar. Fins i tot cançons populars d'aquí són les mateixes que les d'enllà.

Els nord-catalans viuen dins un estat, França, que els conquerí per la força de les armes el segle XVII i que, des de llavors, ha fet tot el possible per esborrar la seva identitat i assimilar-los a la llengua i cultura francesa. I en part ho ha aconseguit, ja que els catalanoparlants ja hi són minoritaris. Encara avui, i dins un estat que es diu democràtic, els catalans del nord no tenen dret a expressar-se en el seu idioma davant les instàncies oficials. No tenen dret a rebre l'ensenyament en la seva llengua ni a aprendre-la a l'escola. França és l'únic estat europeu que no ha signat la Carta de les Llengües Minoritàries, que reclama una mínima atenció als idiomes que no són oficials a tot un estat.

A Catalunya Nord si hom vol que els seus fills s'eduquin tant oral com escrit en la llengua dels seus padrins, en la llengua dels mallorquins, s'ho ha de muntar pel seu compte. Els hi ha d'ensenyar un mateix o ha de pagar una escola privada, ja que l'administració francesa no se'n fa càrrec.

L'any 1976 va néixer la Bressola, una associació que ha anat creant una xarxa d'escoles catalanes que, en aquests moments ja està formada per sis centres, la majoria dels quals es financen per aportacions dels mateixos pares, dels socis i gràcies a rifes i concerts de cantants nord-catalans. Només si un centre és capaç de mantenir-se cinc anys per ell mateix, assoleix el dret de rebre subvencions de l'estat.

Nosaltres podem ser solidaris amb els nostres parents del Nord, contribuir al manteniment de les escoles actuals i ajudar a la creació de nous centres de la Bressola. Per això basta associar-se a Amics de la Bressola, carrer de la Mare de Déu del Pilar, 18, baixos, 08003 Barcelona (Telèfon 93.268.91.10). Siguem solidaris, també amb els nostres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris