algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Derry-Palma, directe

Entre tots els centenaris i aniversaris diversos que s'han commemorat al llarg d'aquest any 1998 que acaba, hauríem pogut incloure el naixement d'Amelia Earhart, la intrèpida pionera de l'aviació que va esser la primera dona que travessà l'Atlàntic pilotant un avió en solitari. Nascuda l'any 1898 a Kansas, EUA, el dia 17 de juny de 1928, va volar des de Terranova, Canadà, fins a Burry Point, País de Gal·les. El mes de juliol de 1937, quan intentava fer la volta al món acompanyada del copilot Frederick Noonan, l'avió va desaparèixer sobre l'oceà Pacífic. Cinc anys abans, el mes de maig de 1932, per commemorar el cinquè aniversari del primer vol transatlàntic sense escales, Amelia Earhart va voler imitar la gesta de Charles Lindbergh volant en solitari de Nova York a París. No hi va arribar sinó que va haver de fer un aterratge d'emergència al nord de la ciutat de Derry.

En aquell temps, a Derry no hi havia ni aeroport ni pista d'aterratge. Era una ciutat de poc més de 40.000 habitants majoritàriament catòlics que, amb la partició d'Irlanda, havia quedat desconnectada de la seva clientela natural, del comtat de Donegal. Les dificultats per al comerç i la comunicació creades per la nova frontera artificial varen tenir un impacte negatiu incalculable sobre la indústria i la vida econòmica de la ciutat, una de les conseqüències del qual va ser l'emigració, entre 1926 i 1936, de tres mil homes.

El tractat de partició preveia la creació d'una Comissió Fronterera per delimitar el traçat definitiu de la línia divisòria entre les dues zones d'Irlanda, oïdes les parts afectades, però no es va constituir fins l'any 1924. Mentrestant, el govern d'Irlanda del Nord havia consolidat la segregació territorial i els unionistes de Derry havien manipulat els districtes electorals per assegurar la seva majoria «democràtica» en una ciutat eminentment nacionalista. L'any 1925 el Comitè de Nacionalistes va exposar a la Comissió Fronterera la voluntat de la majoria dels habitants de Derry: en primer lloc, la unitat d'Irlanda i, si això no era possible, la inclusió de la ciutat en l'Estat Lliure d'Irlanda (nom inicial de l'ara República d'Irlanda). El president de la comissió va al·legar factors legals i econòmics més contundents que la voluntat dels habitants per defensar que aquells casos com Derry, de majoria clarament nacionalista, havien d'esser inclosos, precisament, a Irlanda del Nord.

Malgrat tot això, la vida a Derry transcorria pacíficament i l'arribada accidentada d'Amelia Earhart va ser tot un esdeveniment internacional que hom encara recorda. Ha caigut en l'oblit la visita, l'any següent, d'una expedició transatlàntica d'hidroavions italians que s'hi va aturar per reposar combustible. Però era un presagi del paper estratègic que tendria Derry durant la Segona Guerra Mundial: a partir de desembre de 1941 es va convertir en el principal punt d'enllaç entre els Estats Units i la Gran Bretanya i s'hi va establir un ampli ventall d'infraestructures de guerra. A partir de 1943, Derry era la base més important de l'Atlàntic per a l'escorta de combois, la reposició de combustible i la reparació de destructors, corbetes i fragates.

Durant tota la guerra, varen caure a Derry només dues bombes alemanyes, amb un total de quinze víctimes mortals. A més de l'impacte que va causar la presència de les tropes americanes sobre els costums sexuals de la població femenina, i de la prosperitat econòmica derivada de l'activitat estratègica, una altra aportació de la guerra va ser la construcció de quatre aeròdroms militars a la ribera oriental del riu Foyle. Un d'ells és l'actual aeroport de la Ciutat de Derry, propietat de l'Ajuntament, que el gestiona.

És un aeroport petit, «regional» que, a més a més, acumula pèrdues milionàries. Per tal de potenciar-lo i convertir-lo en una empresa rendible, una de les agències de viatges més importants d'Irlanda acaba d'anunciar que, a partir del pròxim mes de maig, en sortiran els primers vols internacionals. Seran, precisament, vols xàrter directes entre Derry i Palma. Si l'anunci es confirma, serà una bona manera de commemorar la visita d'Amelia Earhart i, amb una mica de retard, el centenari del seu naixement.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris