algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

Opus, castes, botifarres, francmaçons i cuineres

Aquells que coneixen bé els fils de la sociologia del poder a Mallorca asseguren que la casta del poder tradicional s'ha trencat i que això pot tenir conseqüències mai vistes: el naixement d'una nova casta, o el desplegament de totes les castes i la seva substitució per un poder, per primera vegada, que obeesqui a comportament més normals en democràcia.

Segons compten els que en saben d'aquestes coses, existeix a Mallorca una casta privilegiada, una elit composta de botifarres, importants empresaris i per gent amb aspiracions aristocratitzants. Tots ells comparteixen una mena d'anacrònic orgull de creure's diferents de la xusma, que som tots els altres. Tenen poques conviccions. Una, l'integrisme religiós, la fidelitat a l'Opus. Dues, afavorir-se entre ells. Tres, el referent idíl·lic de la Mallorca perduda i on bàsicament tot es reduïa a un sol principi: uns servien, els altres manaven i uns tercers predicaven l'obediència a aquestes condicions naturals de l'home. Per perpetuar la nissaga envien els seus fills a les mateixes escoles on ells anaren (els nins a una, les nines a una altra), on es coneixen entre ells per després casar-se, i on interioritzen el seu natural destí a comandar i, sobretot, el despreci més profund a tot el que faci olor als seus servents. Per exemple, i com recordava en un memorable article Valentí Puig, l'odi a l'ensenyament en català perquè, com deia l'intel·lectual, el que mai no podran acceptar és que els seus fills, en les seves exclusives escoles, hagin d'estudiar la llengua de les seves cuineres.

Un cas famós de despreci cap el que no és com ells és el d'un polític, al que anomenaven despectivament el «fill del forner», que desplaçà del poder durant uns anys la casta dirigent. Li ho feren pagar: l'arruïnaren, no sense abans obligar-lo a fer el que fos perquè un membre de la Casta estàs al front del poder polític. El que passà és que n'hi havia d'altres, de la Casta i amb aspiracions, que se sentien més legitimats per governar que aquell, però foren expulsats de la cúpula del poder. Però, coses de la vida, als que comandaven, en política i en el món dels doblers, se'ls obrí l'abisme als seus peus. L'abisme, un túnel o el moment d'un bon repòs, que tot és quasi el mateix. I llavors tot va succeir a una endemoniada velocitat. A la Casa Blanca entraren nous aires i noves formes, gens coincidents amb els antics modes. A la Casa de la Mar s'hi intal·là un parvenu al qual odien. I, fins i tot, com a mostra de la decadència irreversible, ells mateixos compten irritats que a la Casa de Paper, sempre de l'Opus i de la bona gent, s'hi han intal·lat els francmaçons. A la Casa del Mar, mentre, el parvenu intenta, a través d'antics desplaçats de la cúpula de la Casta i amb la protecció de part de l'Opus, refer una nova casta. El sistema és el mateix: dependències i favors personals aconseguits ara a través, sobretot, de la generosa Europa. Però la nova casta que s'està intentant crear té l'odi infinit de la vella i compten, els que en saben, que d'aquesta brega ben bé en podria sortir, paradoxament i per primera vegada en la història d'aquesta terra, un poder polític ocupat pels descendents de les cuineres dels senyors de la Casta. Ja seria, certament, ben divertit

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris