cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

Maneres i formes de dir basta

Si algú de fora hagués vengut fa un mes i mig i s'hagués volgut aproximar a certes realitats de la nostra comunitat, ara mateix no sabria què pensar. Hauria agafat la premsa illenca i hauria pogut comprovar que ecologistes, sindicats, partits polítics s'enfronten per mor de la defensa del territori. El més greu de tot és que aparentment tots manifesten la necessitat de preservar-lo, de restringir-hi la construcció. On és el problema, s'hauria preguntat. Si societat i estaments polítics estan d'acord que és menester practicar una política més conservacionista respecte al territori, com és que no es posen d'acord?

Aquesta persona hauria pogut veure com la gent s'abocava al carrer demanant al Govern que pensàs una mica en el futur, però alhora s'hauria sorprès de veure que aquest mateix Govern declara per tot arreu que vol limitar el creixement. Hauria entès la guerra de les moratòries? Me pens que fins i tot la gran majoria d'illencs no en tenen clars ni els motius ni la finalitat. Aquesta persona venguda de fora en passaria un fum per arribar a destriar, davall les senallades de paraules, declaracions de bones intencions, advertències i promeses, per on tresca la raó, que tan sovint pren el camí dels corrents subterranis d'aigua. Però, permeteu-me que hi insisteixi, aquesta persona arribada de fora no en treuria gaire clarícies de possibles converses amb els ciutadans que van a peu d'un lloc a l'altre. I és que hi ha hagut intervencions, moltes intervencions que semblen més destinades a donar fum enlloc de llum. Si un governant diu «basta, hem de preservar el nostre territori», si un ecologista diu «basta, hem de preservar el nostre territori», i si aquesta mateixa actitud és expressada amb les mateixes paraules per totes les formacions polítiques, sindicats i qualsevol forma d'associació, veritat que arribarem a la conclusió que les paraules sovint no volen dir res, o, pitjor encara, són emprades per distreure l'atenció dels bona fe, si no per enganyar-los descaradament?

La perplexitat d'aquest observador extern pot arribar a uns graus inacceptables. Aleshores no tendrà més remei que recordar una màxima el sentit de la qual no sempre se li havia aparescut tan clar: la història és la mestra de la vida. Per tant haurà d'anar, a partir de cada un d'aquests «basta, hem de preservar el territori» a trobar-ne l'origen. Serà la manera de saber quin o quins «basta, hem de preservar el territori» tenen legitimitat històrica i quins són una manifestació d'oportunisme impresentable. I que després aquest observador ens ho expliqui.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris