nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Bonys i forats

La història és la següent. Un passatger de l'R-TWO, va fer un tomb per Palma i va romandre esverat. «Animeta meva "va exclamar en anglès, made in USA" qualque míssil dels que anaven contra Bagdad ha impactat a Palma!» I sense pensar-s'ho dues vegades, va comunicar-ho al capità del transatlàntic. Aquest va baixar a terra i comprovà, amb els propis ulls, la catàstrofe. Clarejava i Palma apareixia, a ulls dels visitants, plena de clots i forats. Tan aviat com li ho permeteren les cames, el senyor Giuseppe Lemmi va presentar-se al Consolat del seu país, al passeig de Jaume III. Ja he dit que clarejava. Va tocar el timbre d'una manera tan imperiosa que Tummy Bestard va sortir a obrir en camieta. «I'm sorry, i'm sorry!», va exclamar el capità en veure el cònsol, abans de continuar amb un castellà macarrònic. «Mi no comprender como cacahuete USA sobre Palma». Tummy empal·lidí. «I ara, què hauran fet aquests brètols?», pensà. I va dir: «Si hemos bombardeado Palma, capitán, tenga por cierto que catalineros o putxers ens pelaran com a una rajada». Va posar-se les mans al cap, el senyor Lemmi. «No un cacahuete "matisà" són muchos cacahuetes sobre Palma». Aleshores Tummy marcà el número d'informació de la policia municipal. «Sentinella, que ha caigut res a Palma?», demanà cautelós. «Una aproximació a sa grossa! "va respondre aquest". La gent s'arremolina al carrer del Sindicat». «Ja està "raonà el cònsol" aquests indis han fet com els rojos que s'acarnissaren amb la Porta de Sant Antoni!». Tummy va asseure's per superar la impressió. «Sólo un little cacahuete...», va especificar, amb un fil de veu, al senyor Lemmi. A continuació va trucar al senyor Fageda. «Joan "va dir-li" vine tot d'una que tenc un assumpte...» . «Uep "exclamà el senyor batle" Em prenc una píndola de Viagra i ja som aquí!». Va arribar al despatx de Tummy en un no res, més xalest que un busqueret. En veure el senyor Lemmi, se li enfosquí la fesomia. «Tomeu "li va mormolar al cònsol dels USA" a mi no m'agrada el peix...». Ben aviat, però, s'aclarí la confusió. Era al consolat americà per despatxar un assumpte que afectava l'estabilitat política internacional. Els míssils USA, destinats a Bagdad, havien impactat a Palma. Tummy i Fageda acordaren fer-se amb l'assessorament de Joan Bauzà, no endebades és el regidor per a afers estrangers de l'Ajuntament d'ençà que passeja els turistes amb l'ase d'en Miret. Curiosament, el batle acabava de creuar mitja ciutat i no havia vist cap anormalitat als carrers. «Veiam "va demanar-se, en veu alta, el batle" si aquest sant home confon les reformes del Pla Mirall amb un bombardeig?» . «Deixau-me a mi "va reclamar Bauzà, més decidit que els altres". Ahora escúcheme, mister Lemmi, que afirma lo que afirma perquè ha vist Palma plena de bonys i forats?». Tornà a posar-se les mans al cap, el capità de l'R"TWO. «Oh, yes! "exclamà" míssil Tomahawk!» La cosa era clara: guiat per la innocència que caracteritza el seu poble, el senyor Lemmi havia confós una obra municipal amb un bombardeig militar. Aleshores Fageda i Bauzà li explicaren que aquells forats i clots que clapegen la ciutat són obra de José María Rodríguez. «¿Y cómo los hace?», va demanar, admirat, el senyor Lemmi. «Con morenos», li va dir Joan Bauzà. Afegí el batle: «Ustedes podrían hacerlos más grandes en lo ancho y en lo alto, pues disponen de muchísimos morenos en Brooklyn y en Manhattan». «Oh, yes!», exclamà el capità. De mica en mica, la tensió havia desaparegut. Parlaren d'estratègies militars i de la conveniència, per part dels USA, d'enviar el senyor Rodríguez amb les seves brigades municipals a l'Iraq, quan els problemes de bragueta obliguin Clinton a destruir Bagdad. Un sol míssil costa a l'erari públic USA milers de dòlars. La gent de Rodríguez, en canvi, treballa per davall del salari mínim i així i tot s'alimenta de pa amb butxaca. Ni Ike podia mostrar un full de guerra tan brillant com ell. «Hablaré de mister Rodríguez a mister Clinton», afirmà el senyor Lemmi. «El veurem comandant la flota de la Mediterrània!», exclamà Tummy, amb els ulls humits per l'emoció. «No ho sé si voldrà deixar de banda can Piña Grau...», deixà caure Fageda. «I ves! "li va replicar Bauzà" Que no veis senyor Batle, que li fotran una estàtua en el capitoli de Washington? En Rodrígues serà com el pare Serra!».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris