cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

L'exemple de l'Olivera pitiüsa

Segons sembla la coalició preelectoral a Eivissa entre PSIB, Els Verds, EU, ERC i ENE és quasi un fet, a l'espera que els partits que requeresquin el vistiplau de les direccions centrals, l'obtenguin. Pareix, però, que abans de poder dir que ha nascut l'Olivera pitiüsa, caldrà encara superar algunes reticències que es comencen a manifestar entre els que podrien fer malbé els esforços que s'han fet a Eivissa. Són desconfiances sobre la forma i el fons de l'acord. De fons és la desconfiança dels que pensen que és un pacte «massa socialista» (com no podia ser d'alta manera, per altra banda) que donaria, de fet, el control gairebé absolut de la llista d'electes al PSIB, assegurant-se la disciplina de 4 dels desitjats 6 diputats, i una fidelitat dels altres dos (o tres si comptam el de Formentera) que, si bé seria exercida amb peculiaritats autonomistes o ecologistes, mai no posarien en perill l'estratègia global del PSIB, dins de la qual és una peça fonamental assegurar el vot dels diputats oliverers per a un govern de coalició de centreesquerra presidit per Francesc Antich. Sobre la forma, però amb un fons ideològic important, prové la reticència dels que pensen que un acord que suposi que el PSOE perdi el nom electoral i els seus electes no estiguin dins el grup parlamentari socialista, és un mal acord perquè va en contra de dos principis sagrats que es mantenen d'ençà la transició: presentar-se sempre amb les sigles pròpies i no acceptar mai la divisió parlamentària territorial. Són reserves cap aquest pacte que podrien convertir-se en seriosos entrebancs.

Però si finalment l'Olivera pitiüsa sortís endavant, i per tant se superassin aquestes reticències, podria significar un canvi profundíssim en el panorama polític illenc. Podria ser de tal magnitud, el canvi potencial, que són molts els que en desconfiaven que pogués sortir endavant, i encara ara n'hi ha bastants que no ho veuen del tot clar, o no ho desitjen a pesar que verbalment ho defensin. Just després de les eleccions generals de 1996, i quant aquell embrió de l'Olivera que es va dir Eivissa i Formentera al Senat aconseguí batre el PP i col·locar Pilar Costa al Senat, moltes veus dels entorns dels partits d'esquerra s'apressaren a explicar que una cosa eren les eleccions al Senat on al cap i a la fi era fácil pactar un programa que mai no es posaria en pràctica, a no ser testimonialment des de la segura oposició, i una altra cosa molt diferent arribar a acords programàtics, i de candidats, per a les eleccions autonòmiques, on sí que hi podria haver la possibilitat de governar. I és vera que és molt complicat. Per això mateix, si efectivament partits tan diferents com el PSIB, Els Verds, EU, ERC i ENE pacten el naixament d'aquesta Olivera, a pesar de tots els problemes, reserves, desconfiances i gelosies, hauran fet la primera passa d'una cultura política nova, que inevitablement afectarà, més prest o més tard, els partits a les altres illes. Aquest és el sentit polític més profund de l'Olivera Pitiüsa, més enllà de resultats electorals: el valor, i perill, del seu exemple.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris