cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
16°

El Campus automobilístic

A la primeria dels anys vuitanta, la nostra recent creada UIB s'hagué d'enfrontar a la necessitat de trobar la seva definició espacial, que va ser objecte d'una lleugeríssima polèmica. N'hi havia que pensaven que el que calia era aprofitar la quantitat d'edificis disponibles en el centre urbà, i a partir de convenis amb les administracions municipals, preautonòmica/autonòmica, nacional i Bisbat, aconseguir la cessió dels immobles que es requerissin per fer una universitat dispersa arreu de la ciutat. Els que pensaven així creien que era un model molt més adequat a la ciutat mediterrània, d'escala humana, que encara era Palma, que hauria permès la recuperació d'edificis i espais urbans i, de passada, fer néixer entorn de cada facultat una vida sociocultural, i lúdica, diguem-ne a l'estil universitari tradicional. D'altres estaven més pel model de Campus fora del centre urbà, aprofitant i ampliant els terrenys on hi havia l'antiga Facultat de Ciències, a la carretera de Valldemossa. Era el model americà: gespa, estètica funcional, espais oberts, creació de bell nou de totes les infraestructures i edificis, camps d'esports i, sobretot, concentració en un mateix lloc, perfectament delimitat, de tota la comunitat universitària, la qual cosa segurament abaratiria costos a llarg termini. Òbviament, s'imposà aquesta segona opció, davant el silenci o, si de cas, crítiques en veu baixa, dels col·lectius socials, polítics, culturals i ecologistes. Val la pena recordar, ara, aquella generalitzada acceptació, o manca de crítica, quan totes les mirades fitoren Joan Verger per la qüestió de la tristament famosa carretera. La responsabilitat, ara, és efectivament del Govern. Però no la creació del problema. Són molts els membres de la comunitat universitària i els polítics que emmirallats per la idea d'un Campus americà o davant l'aclaraparadora personalitat del seu màxim, que no únic, impulsor, callaren aleshores i no volgueren escoltar les veus crítiques que alertaven del problema que avui té l'accés a la UIB.

Però deixem el passat i les greus errades que es cometeren. És inevitable refer la carretera. Però per solucionar un problema, no per crear-ne un encara de més gros. Perquè només faltaria que s'aprofitàs l'avinentesa i, ja que hi som, no es pretengués només arreglar el problema de l'accés al Campus, sinó crear una important via de comunicació que pogués assumir fluxos creixents de vehicles, i no per anar només a la UIB, sinó sobretot a les urbanitzacions que s'estan creant o es puguin crear a la Serra. La de Valldemossa per exemple o, també, el ParcBit, i d'altres. Això no seria arreglar el problema, perquè el tornaríem a tenir ben aviat. Arreglar la carretera és necessari, sí, però també intentar reduir el flux de vehicles. Com? Millorant el servei d'autobús, fent el tramvia i, sobretot, no afavorint el creixement urbanístic. O sigui, adequar l'infraestructura a les necessitats, però no fer créixer les necesitats per poder necessitar en breu termini més infraestructura. I tampoc no estaria de més que la Junta de Govern universitari pensàs a restringir l'accés de cotxes privats, impedint l'entrada als que portassin manco de dues o tres persones. No seria una mesura popular però de cop podria, aquesta menra de cotxes clausus, disminuir com a poc a la meitat l'afluència de vehicles.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris