algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
15°

«'Cohech', d'acord, però suborn mai»

Alguns polítics han volgut matisar públicament les informacions aparegudes a Diari de Balears sobre la sentència del cas Túnel de Sóller. L'endemà que es fes pública la resolució del Tribunal Suprem es queixaven que alguns mitjans diguessin «suborn», quan havia quedat claríssim que es tractava de «cohech impropi», com deim en bon mallorquí. Que ho fes Gabriel Cañellas és disculpable no tan sols perquè comprenem que l'amo llauri pro domu sua, sinó perquè sempre va ser un acarnissat defensor de les modalitats de la llengo baléà. Ignorar que la traducció catalana de «cohecho» és «suborn» no ens hauria de venir de nou de Gabriel Cañellas. Però, i del conseller d'Educació, Cultura i Esports del Govern balear? Segurament Manuel Ferrer estava massa atabalat pel paperillo que li va tocar fer davant els informadors com per caure en aquests distingos lingüístics. Ja vaig dir la setmana passada que era excessivament cruel acarnissar-se amb els aspectes que van implícits en el sou de portaveu del Govern. El missatge més clar va ser que Matas no parlava. I sobre això no hi pot haver dobles lectures.

Tanmateix, de la Faula del cohech, del cofet i del suborn, tots podríem extreure'n una preciosa moraleca per meditar durant aquests dies de nadalenca pau: l'embull lingüístic només juga a favor de l'embull moral i el català deixa molt clar allò que es podria enredar una mica en castellà. És una veritat tan pregona que només s'ha de recordar la història recent de la nostra comunitat autònoma. Els protagonistes del flirteig amb els gonellistes han acabat davant els tribunals. El secessionisme lingüístic és comprensible en persones que per desgràcia no han pogut tenir accés a una educació superior. En dirigents polítics amb carrera universitària jugar la carta del confusionisme només indica l'alçada moral del personatge. Per això, perquè es noti de bon de veres que hi ha hagut un canvi en les maneres de governar, perquè el missatge arribi, s'han d'abandonar d'una vegada per totes les concessions a la «vella guàrdia (guarda) lingüística», que, mira per on, sol coincidir amb la vella guàrdia tunelera. Tot això es pot fer sense deixar les arxifamoses modalitats a la bona de Déu. Basta posar-se en contacte, per exemple, amb el professor Grimalt.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris