lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

«Diga treinta y uno»... de desembre, és clar

Pel mallorquinisme polític la celebració del 31 de Desembre ha simbolitzat tradicionalment el nostre naixement com a poble. Com ha estudiat en Quintana el 31-D "datat ja el segle XIII" és probablement una de les festes civils més antigues d'Europa, encara que del postfranquisme ençà, amb el bastiment d'un creixent sentiment nacionalista, agafà connotacions de lluita política i de resistència nacional. Des del PSM fins a l'OCB fins a tot el ventall de col·lectius, grups i associacions nacionalistes han pres el 31 de Desembre com a la Diada Nacional de Mallorca. D'ençà d'aquesta data, quan el 1229 el rei En Jaume conquereix Medina Mayurqa, ésser mallorquins ha significat una identitat ben determinada i l'ésser posseïdors d'uns trets propis: llengua, cultura, lleis,...

Ès així que la seva celebració, més enllà de commemoracions historicistes, és tot un referent de reivindicació de la nostra condició nacional i de participació de tot el país en un dia que ha anat tenint un ressò creixent. És el dia en què, des de fa més de vint anys, els mallorquins ens reafirmam com a tals i des d'on expressam la nostra voluntat de ser el que som.

I és que, la veritat sia dita, el disposar d'una Diada pròpia és una gran sort que ja voldrien territoris més o menys inventats «constitucionalment» com La Rioja, Cantàbria o Castilla"León,... que, producte del «café para todos» s'han vist ara dotats d'himne, bandera, Diada,... talment com Euskadi, Galícia o Catalunya. Ara bé, amics meus, aquí hom percep la diferéncia d'auto"significació entre l'Aberri Eguna, la Diada de Catalunya o, per exemple, el «día de Castilla"La Mancha», sense cap tradició al darrere ni cap sentiment popular.

Pensem que si com diu J.F.Mira «la batalla de la identitat es guanyarà o perdrà en el terreny dels símbols», és cabdal pel procés de reconstrucció nacional tenir referents clars. I pareix éssser que de moment no anam massa bé. Vegem doncs, si a la identitat balear se l'ha dotada de bandera «nova» (a l'americana), clarament institucionalitzada i sense cap presència ni percepció popular, una Diada autonòmica igualment desarrelada i folkloritzada, ... és ploure damunt banyat si renunciam a tenir una Diada a la «catalana» per tenir-la a la «riojana». Si a la tradicional festa de la Diada de Mallorca, amb set segles de tradició la recloem a una commemoració historicista per passar a celebrar un «novedós» 12 de Setembre, on queda la nostra identitat? És això progrés? On queden els esforços de tants anys de lluita política per la dignitat dels nostres símbols i tradicions? Tenint un «Aberri Eguna» hem de passar a celebrar un «día de Cantabria»? I tot això, per qué? Perquè el 31 és la celebració d'un «genocidi» com han dit el Sr.Grosske o el Sr.Ferrà"Ponç, o perquè és un mal dia per preparar el sopar de «nochevieja» com han dit des de més altes instàncies? O és simplement per fer la punyeta als nacionalistes? Particularment pens que fóra un error dels mallorquinistes caure en una falsa lleialtat institucional i perdre aquest referent, governi qui governi avui i al marge de conjuntures polítiques. La Diada és la del 31 de Desembre i el 12 un convencionalisme polític miop i condemnat a l'esterilitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris