algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

La nit de Bagdad

La nit de Bagdad que ens ha ofert aquesta vegada el president dels Estats Units d'Amèrica i territoris adjacents "terraquis, com si diguéssim" no va ser tan lluïda com la que ens va oferir el seu predecessor, senyor Bush. La CNN no ens va poder enviar imatges tan frapants ni tan nítides com l'altra vegada, i, a més, la força, l'emoció del directe ja s'havia esvaït, entre altres coses perquè en la transmissió de la mare de totes les batalles s'insertaren imatges no recollides escrupolosament de la realitat. Sigui com sigui, esperàvem molt més d'aquesta nit. Amb menys mitjans, qualsevol pirotècnic llevantí hauria aconseguit resultats molt més bocabadants. Per acabar-ho d'adobar, Televisió Espanyola ens ho va servir amb una cutreria sense precedents, resultat de la suma d'esforços dels professionals més poc qualificats de la casa. Hores després de l'atac, el Canal 33 "habitualment ofereix, potser, la millor programació del mercat" llançava un informatiu en el qual se'ns deia que estaven en marxa els preparatius per a un possible atac. O sia que va ser una nit poc brillant pel que fa a l'espectacle pròpiament dit i incontestablemnent vergonyosa per l'embolcall informatiu amb què se'ns va servir. Ara, si dels amics hem de jutjar les intencions, no ens podem enfurir amb el nostre president Clinton, perquè és clar que la seva intenció era oferir espectacle, enlluernar-nos amb les meravelles de l'alta tecnologia bèl·lica de què disposa. Possiblement, entre aquestes intencions i el pobre resultat final es va interposar algun militar mediocre, sense l'instint de la dramatúrgia, i això ho explicaria tot. Què celebràvem, per cert, perquè el president ens volgués oferir aquest principi o final de festa? Celebràvem la mateixa existència de la força, l'exaltació del poder omnímod urbi et orbe dels Estats Units d'Amèrica, un poder que pot dissenyar, a mida dels seus interessos, les situacions que vol combatre. Una de les facultats més mortíferes del poder rau en la capacitat d'elegir enemic, i si aquest, a més, presenta trets sinistres, tots els sants hi ajuden. En possessió d'un enemic triat a consciència entre un ampli inventari de possibles aspirants, el poderós en podrà fer l'ús que convengui a cada instant, sigui per fer oblidar un vestit sollat o per guanyar mig punt en la qualificació dels compatriotes. Quant als morts, els menys possibles, però sempre serà inevitable que n'hi hagi alguns. Lamentable, però irrellevant.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris