nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
17°

Una constitució exhaurida

Els ordenaments legals, com tot, pericliten, caduquen, acaben fent-se vells i no servint. N'hi ha que, inicialment, ja no presenten el plantejament adequat, però es pot discutir si aquest era o no possible en el moment de sortida. Per exemple, la Constitució espanyola podia perfectament ser discutida, a causa dels seus inqüestionables dèficits democràtics, ara fa vint anys. Però es podia contraargumentar que la manca de tradició democràtica, el fet de sortir d'una dictadura, l'ombra de l'exèrcit i de sectors antidemocràtics diversos planant-hi per sobre, constituïen elements més que suficients per aprovar una Constitució deficient. Millor era, en aquelles circumstàncies, una constitució dolenta, amb uns mínims de democràcia formal que no cap constitució i continuar amb les «Leyes fundamentales del Movimiento», o alguna feixistada per l'estil.

Fos com fos, els dèficits democràtics de la Constitució espanyola hi eren, i. sobretot, hi són.
El primer gran dèficit en aquest sentit és el no reconeixement del dret d'autodeterminació per a les nacions integrades no voluntàriament en l'Estat espanyol. En el moment de plebiscitar la constitució espanyola, Euskadi no va donar-li suport majoritari. Això no va fer replantejar res, perquè se suposa "a partir del propi text constitucional" que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol (llegeixi's, poble espanyol més els gallecs, bascos i catalans, intentant d'assimilar). Actualment, no s'ha introduït cap canvi que permeti el reconeixement d'aquest dret democràtic col·lectiu, però ben probablement comptaria amb una majoria favorable, tant a Euskadi com a Catalunya.

Un altre gran dèficit democràtic és el que atribueix a l'exèrcit de vigilar perquè es mantengui, entre d'altres coses, la integritat territorial de l'Estat. Això implica que, en cas que un parlament autònom declaràs la independència d'una part de l'anomenat «territorio nacional», l'exèrcit, d'acord amb el text constitucional, podria intervenir per tal d'impedir aquesta decisió, encara que fos presa d'una manera democràticament impecable. La integritat territorial de l'Estat, doncs, constitueix, segons la Constitució espanyola, un valor superior al de la democràcia mateixa.

Hem viscut un any en què s'han produït canvis importants, que, en celebrar-se els vint de l'aprovació de la constitució vigent, s'haurien de tenir en compte.

Per un cantó, es va signar la Declaració de Barcelona, acord entre el Bloc Nacionalista Gallec, el Partit Nacionalista Basc i Convergència i Unió. En aquesta declaració, els partits esmentats apostaven per una Espanya confederal, en què es reconegui l'entitat nacional de les quatre nacions que formen l'Estat "l'espanyola, la gallega, la basca i la catalana". En aquesta fórmula confederal, cadascuna de les quatre nacions gaudiria d'una sobirania pròpia i hi hauria un nexe comú que seria la monrquia. Tornaríem, per tant, a una estructura més austriacista que no pas borbònica.

D'altra banda, a Euskadi es va signar l'Acord de Lizarra, en què es demanava el reconeixements explícit del dret d'autodeterminació com a camí cap a la pau en aquell país. En les eleccions autonòmiques basques, els partits signants de l'acord de Lizarra aconseguien una majoria folgada, malgrat l'augment de participació electoral En la mateixa línia, el Parlament de Catalunya també acordava una declaració favorable al dret d'autodeterminació per a la Nació catalana.

Tot això s'està movent, i s'està movent dins els límits més estrictament democràtics. Des del partits polítics majoritaris a l'Estat espanyol i des del propi govern de l'Estat, no s'hauria d'oblidar que no només hi va haver un poble que, en el moment de plebiscitar la constitució, no va aprovar-la, sinó que probablement n'hi ha un altre que avui dia discuteix la validesa actual d'aquesta mateixa constitució, tal com està actualment.

Es tracta, per tant, d'una constitució exhaurida, que, perquè es pugui establir una democràcia plena, reconeixent els nostres drets col·lectius, ha d'esser recanviada. No es poden atorgar poders extrademocràtics als militars ni es pot impedir l'expressió de la voluntant popular de les nacions sense estat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris