algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

Tancament de finques

D'ençà que la compra immobiliària massiva per estrangers, sobretot alemanys, es va iniciar, ha sovintejat la polèmica sobre el tancament de les parcel·les adquirides per aquests ciutadans. Un dels darrers casos s'ha produït al poble d'Andratx, on la famosa model Claudia Schiffer ha comprat una finca declarada Àrea Natural d'Especial Interès per la Llei d'Espais Naturals, finca que ha estat tancada, segons informava el diario Ultima Hora, fent impracticable un dels accesos a la torre de Cap Andritxol, construcció defensiva del segle XVI, visitada diàriament per nombrosos senderistes i que figura en moltes guies turístiques.

L'entrada a la Unió Europea, la manca de previsió política sobre els efectes que això podia comportar, i la inexistència de poder d'influència de les Illes Balears sobre els negociadors espanyols, són les raons que expliquen, almanco parcialment, la impossibilitat d'impedir aquesta compra a l'engròs per part dels amics del nord d'Europa, amb la seva cultura de la propietat. Si a això hi afegim el càstig, no compensat, que suposa per un propietari tenir un espai protegit, amb una potencialitat urbanística reduïda, amb una expectativa agrícola difícil, amb uns costos de manteniment a tenir en compte, havent de suportar un pas important d'excursionistes que moltes vegades no fan més que embrutar, quan no degradar la finca en qüestió. Arribarem a la conclusió que és comprensible que alguns optin per barrar l'accés o per cobrar un preu, com ja passa en una típica visita de la serra de Tramuntana.

Ara bé, que l'Administració no sigui prou diligent oferint i gestionant ajudes als propietaris de finques no ens pot conduir al seu tancament, allò que cal fer és exigir les mesures públiques que corresponguin, des de la neteja de personal públic dels trajectes fins allà on es trobi pertinent. No és cap bogeria exigir una compensació econòmica per fer una excursió, és una manera de donar una utilitat a un senyor que ha vist com els seus terrenys eren protegits en nom del medi ambient i l'aprofitament racionals dels recursos naturals. Tanmateix, sembla molt més lògic que les institucions tenguin un cert control sobre l'establiment i quantia d'aquestes pseudotaxes. I, per damunt de tot, el que és inconcebible és que la nostra classe dirigent no hagi pres les mesures legals per impedir aquest inapropiat tancament. No podem bravejar tot el dia amb turismes alternatius, un dels qual és el senderisme, i no reaccionar davant el seu impossibilitament.

I que a ningú se li ocorri cercar justificacions en problemes tècnics. Perquè en primer lloc assistim a un incompliment de la pròpia Llei d'Espais Naturals, que al seu article 24 estableix que el Pla territorial parcial que es farà (recordem que la llei data de 1991) per ordenar la serra de Tramuntana regularà les condicions dels tancaments de finques pel que respecte a material, tècnica constructiva i altària, en qualsevol cas, els tancaments guardaran el caràcter tradicional de la zona afegint aquest precepte que s'ha de deixar una separació o les obertures necessàries per permetre el pas de la fauna silvestre. A la fotografia que acompanya la informació periodística esmentada, es veu la reixa que tanca el camí, es tracta de la clàssica reixa metàl·lica urbana que es troba a pistes de tennis, reixa que no crec que es pugui considerar que guarda el caràcter tradicional de la zona i que, per tant, o no ha estat autoritzada la seva instl·lació, o el que encara seria pitjor es tractaria d'una pressumpta llicència nul·la. Per tant, el control municipal i la redacció dels instruments per part del Govern són qüestions necessàries i exigibles. En segon lloc, la propietat a partir de la Constitució va deixar de ser un dret ilimitat, la funció social d'aquest dret delimita el seu contingut, i el gaudi general dels espais verds i de la riquesa paisatgística és clarament una funció social que permet evitar els tancaments, potser els responsables polítics podrien no omplir-se tant la boca amb la Constitució en majúscules, i fer més cas dels postulats de la seva lletra que, per exemple a l'article 45 disposa que els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col·lectiva, tenint tots drets a gaudir d'un medi ambient adequat. Com es pot gaudir si no hi pots accedir?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris