algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
18°

L'últim crit del musol

Sóc estudiant de 3r. de Magisteri. Tenc l'axioma que les coses petites són infinitament les més importants. I a mi em va ocórrer una cosa molt petita, però molt important.

El passat dimarts dia 8, mentre tornava a Palma des de Santa Maria amb el meu cotxe, vaig veure una petita bubota immòbil enmig de la carretera, que no vaig saber esquivar. La meva reacció immediata fou deixar aparcat el cotxe al costat esquerre de la calçada i sortir tot corrents per assebentar-me de què era allò. Doncs allò, aquella petita bubota era un mussol, probablement ferit "i no pas per les meves rodes" que no volia moure's d'allà enmig. Vaig retirar-lo d'aquell revolt i decidí endur-me'l a casa.

Vaig telefonar al GOB però ni aquell dia ni el dia següent foren bons dies per atendre les meves cridades. Mai no hi va haver ningú del GOB a l'altre costat del fil. Així, l'endemà horabaixa vaig sentir el darrer crit silenciós i a la vegada eixordador d'aquell mussol emmalaltit. Instants després deixà aquest món per anar-se'n, sobtadament, al paradís.

Josep Pizà Vidal. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris