nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Can Piquipugui, l'Enclau

Les actituds de les clases hegemò- niques de qualsevol república "com Can Piquipugui, perduda i bananera, encara que freda a l'hivern" no són més que el reflex de les altres. Can Piquipugui no és l'excepció, en absolut. Conten les cròniques que una representació comercial de la cultura piquipuguiana desembarcà i muntà un enclau al centre de l'Altra Ciutat, reivindicació històrica de molts piquipuguians, fiscalitzada sempre per certs cercles tancats i endogàmics, també anomenats, amb intencions pejoratives, capelletes.

Les capellanetes i els capellanets varen iniciar una creuada contra l'Enclau, puix cap d'ells no creia en l'èxit de cap manifestació cultural si l'encapçalava altri. Tret d'un, que, sistemàticament, no creia en l'èxit de la cultura i pensava que la popularització la degradava (el cronista, trescant pel «Tot a 100» de Rosselló-Balmes devora l'estació dels Ferrocarrils Catalans", va trobar dos llibres d'Aquell i els va comprar, no fos cosa que en veure els seus llibres a preus tan populars i assequibles -quan la Cultura no ho ha de ser, d'assequible" patís un síncope que l'impedís seguir desenvolupant la Noble Activitat, però això és una altra història, que serà glosada en una altra ocasió).

Els membres dels Cercles atacaren l'Enclau, temerosos que l'essència de les quatre sobrassades que pengen en un racó contaminassin els centenars de llibres que s'ofereixen a l'entrada. Aquelles ments creatives no varen poder pensar que seria l'essència dels llibres que contaminaria les quatre quelitas i tres sobrassades "se n'acaben d'endur una", que qualsevol que prengués unes herbes sotmeses a l'exposició de les lletres sentiria el desig de llegir. Ben al contrari. Consideren, els membres dels Cercles, que el racó gastronòmic contamina el literari.

Per això han posat el crit al cel, com quan Crist va entrar al Temple i hi trobà mercaders mercadejant, que és el que encara solen fer els mercaders dos mil·lenis després "als mercaders no els atura ni Déu. I s'han encaperrat que les lletres no es poden vendre amb sobrassada" serà sentiment d'inferioritat? Serà que, tot i la postura, els pica el cuquet? Com pot ser que el producte d'un porc superi en vendes el talent d'un geni?

L'ham de les sobrassades s'ha mostrat bastant efectiu per encolomar qualque bunyol als visitants de l'Enclau. Però la presència de la cultura piquipuguiana a l'Altra Ciutat, més enllà de les crítiques i les lloances, va experimentar un creixement notable des d'aquell desembarcament. S'ha rendit un bon merescut homenatge a l'Hostaler, per exemple "un gran poeta que no combrega amb cap dels Cercles, i per això se cercà la vida amb altres ocupacions", l'Enclau ha tengut un gran ressò als mitjans de l'altra Ciutat... ... El que dins del que s'ofereix a l'entrada d'aquell espai hi hagi pocs bunyols i molta mel "com la de l'Hostaler" depèn, principalment, dels Cercles combatius de Can Piquipugui.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris