nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
21°

En favor del trosset de terra

D'uns consellers com els senyors Ramis i Cardona, que es cuiden respectivament de Medi Ambient i d'Agricultura, en principi no n'hem d'esperar desastres, de manera que quan ahir llegíem la crònica de Bartomeu Picornell sobre el futur decret de parcel·lacions, que prepara el Govern balear, un servidor no vaig patir cap principi de lipotímia. Aquestes coses espanten, perquè que un govern, sia el que sia, pretengui posar la mà, amb la intenció de transformar-la, a una estructuració tan complexa com la de les parcel·lacions del nostre camp, en general no pot anunciar res de bo. La sola paraula «intervenció» fa por: pensem, si no, en els resultats que han donat les intervencions d'arquitectes moderníssims en edificis antiquíssims, i ens podrem fer una idea de com la sola paraula ens hauria de posar en guàrdia. Que Déu ens agafi confessats. Molt més delicat que un edifici o una plaça és l'estructura del nostre camp. No tenc a mà la cita textual, però record que Miquel Bauçà parlava dels avantpassats, que s'havien dedicat a dividir obsessivament uns trossets de terra. D'això se'n diu minifundi, i sembla que aquesta paraula "ja ho val, les paraules" fa por a tothom. Ens hi hauríem d'acostar amb bones, no fos cosa que amb un decret esbucàssim el producte de segles i segles de testar. No hi ha cap acte que definesqui tant un poble com el testament. En qualsevol cas, el minifundi no és tan sols el resultat de la parcel·lació de la pobresa, sinó que també fa part de la causa i efecte de l'estructuració social del nostre, diguem-ne, poble. De manera que no s'ha de mirar, d'entrada, com una maledicció bíblica, ja que, entre moltes altres coses vertaderament positives, permet la vinculació de moltíssimes persones a la terra. La propietat, ni que sigui de mig quartonet, és essencial per mantenir el cordó umbilical que ens hi uneix "i parl, naturalment, per nosaltres, els pagesos, però també per molts que simplement en són descendents i per molts que, des del no res urbà, senten, i perdonau la imperdonable cursileria, els ecos primigenis de la natura. Voldria dir que un decret regulador de les parcel·lacions pot ser altament positiu, sempre, però, que es respectin els valors culturals, socials i fins i tot econòmics "que d'això també se'n podria parlar" d'una manera no gens arbitrària de repartir la terra: gràcies a la saviesa que l'inspirà, avui encara existim.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris