cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

Nadal a Mallorca

De tothom és sabut, maldament que n'hi ha que no ho volen reconèixer, que la cultura mallorquina és bàsicament catalana, però amb forts trets propis. Alguns a causa de la important influència d'altres pobles, ja des dels seus orígens, principalment el jueu, l'occità, l'àrab i el berber. Posteriorment, a causa del desenvolupament de la nostra història, ens hem anat enriquint i, a poc a poc vàrem anar assumint i adaptant a la nostra pròpia idiosincràsia, característiques culturals italianes i castellanes.

Tot aquest procés va desembocar en la creació d'una cultura mallorquina pròpia, mai no deslligada del tronc comú català, però dotada d'un eclecticisme important que li va permetre una evolució pròpia marcada pel mestissatge, una paraula que en aquests moments està molt de moda.

Durant segles els mallorquins i les mallorquines hem anat integrant petites influències que venien de fora i ens les hem fet nostres, sense, en cap moment, perdre els nostres orígens ni les nostres característiques nacionals.

El darrer terç del segle XX, no obstant això, ha suposat un trencament en aquesta dinàmica secular. Ara ja no ens arriben petites dosis de cultura externa que nosaltres puguem transformar i dotar-les de caràcter mallorquí. Ara és un broll continu, intens, sense aturall, de tal manera que no tenim temps ni paciència per assimilar-ho. Una de dues, o ens tancam en banda, o anam substituint els nostres trets característics pels que ens arriben de fora. Totes dues opcions són dolentes, però la bona, la tercera, la de contextualització lenta i progressiva a la nostra realitat, gairebé no és possible per la quantitat i velocitat d'influències a les quals ens veim sotmesos.

La tendència a la cultura universal única, d'arrels anglosaxones, naturalment, empeny amb força pertot arreu. Aquí, a més a més, tenim també una fortíssima influència de la cultura castellanoespanyola, pràcticament absent dins la vida illenca, excepte dins una minoria, fins aquest segle a causa de l'escolarització obligatòria, els mitjans de comunicació de masses i la immigració massiva. Això ens du al perill de la despersonalització cultural o, fins i tot, pels més pessimistes, de la desaparició de la cultura mallorquina com a tal, disolta dins el maremàgnum uniforme.

Una prova d'aquests fets que estam analitzant és la celebració de Nadal. Mentre perviuen fets culturals propis, com el cant de la Sibil·la, l'arribada dels Reis d'Orient o la realització de betlems, altres, totalment aliens a nosaltres, s'hi estan implantant amb força: el pare Noel, l'arbre de Nadal...

Jo no vull entrar a discutir si això és bo o dolent, però crec que qualsevol societat necessita reflexionar sobre ella mateixa, saber qui és i cap a on vol anar. Cal intentar, dins la mesura que això és possible, eeser capaços de decidir lliurement el nostre futur, en aquest cas cultural, i ser conscients del que ens passa. No convé de cap de les maneres deixar-nos dur per les circumstàncies, sense més ni més, sinó fer les coses amb coneixement de causa. Si volem, podem fer un arbre de Nadal, en lloc de fer un betlem, o fer les dues coses, o fer només el betlem. Als nostres fills i filles els regals els els poden dur els Reis, o el pare Noel, o tots dos. Però la nostra decisió no ens afectarà només a nosaltres. També determinarà el futur cultural de la nostra societat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris