cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Drets i privilegis humans

El Rei, el govern, les Corts, les comunitats autònomes, les diputacions, els consells, els ajuntaments, les ONG, les esglésies, els col·lectius progres... tothom en el nostre país ha volgut celebrar el cinquantenari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Com tota gran declaració, aquesta dels drets humans serveix molt bé perquè tots anem de solidaris un dia a l'any. Però res més, perquè és molt difícil imaginar que tots els que celebren la Declaració coincidesquin en la seva interpretació. I mira que no és gaire interpretable, però així i tot s'interpreta. Per alguns polítics això dels drets humans està bé, però molt millor seria si cada un els exercís a ca seva, i no contaminàs la pròpia amb la cultura o pobresa importada. I és que hi ha polítics per als quals els drets humans deuen consistir, com deia una campanya racista pretesament feta sobre la Declaració, que si neixes en un determinat lloc, fabulós; i si no, a patir. O l'altre, que aprofità la commemoració per introduir a la Declaració un nou dret: el seu a convertir-se en el Guia de la Pàtria. I per no criticar només uns, què es pot dir del prodigi de respecte als drets humans que és aquell altre gran estadista que digué, referint-se a l'expulsió forçosa i amb violència d'uns humans (sense drets?), que «hi havia un problema, i s'ha resolt». És simplement obscè veure'ls celebrant la Declaració Universal dels Drets Humans.

Fa uns dies, en un programa de TeleNova, Pep Noguera, president del Grup Drets Humans de Mallorca, explicava que quan les institucions defensen només el drets dels ciutadans del seu àmbit jurídic, però no els dels immigrats, aleshores no defensen drets, sinó privilegis. En el mateix programa, el responsable de Benestar Social del Consell de Mallorca, Damià (Ferrà) Pons, opinava que davant les grans onades migratòries de ciutadans pobres d'arreu del món és inútil i indesitjable (almanco per aquells que sí que creuen en la Declaració) mantenir lleis que no estan en consonància amb aquesta realitat. Dels dos conceptes se'n pot extreure el sentit exacte de la Declaració Universal dels Drets Humans, que res té a veure amb les perversions que en fan molts polítics. Si es creu en els drets humans universals, aquest són per a tothom: sigui de l'ètnia, color, religió o llengua que sigui, i s'integrin o no en la cultura i societat d'allà on vagin a fer feina, perquè la integració és una altra qüestió i en qualsevol cas secundària. Aquest és el sentit i el repte que planteja la Declaració. La majoria dels que volem pensar que l'assumim estam a anys llum de ser capaços ni tan sols d'entendre el seu significat. Però a pesar nostre, i com deia Bartomeu Picornell en un altre programa de TeleNova, ens haurem d'acostumar a la coexistència en un mateix territori, per exemple Mallorca, de cultures, ètnies, religions i llengües diferents. Els drets humans consisteixen en el fet que tots els individus tinguem les mateixes oportunitats. No que ningú aspiri que l'altre es convertesqui en res que no vulgui. No serà fácil.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris