algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Ja n'hi ha prou

Una anàlisi marxista "sí, ja sé que això de les anàlisis marxistes no està avui gaire de moda" de l'extraordinari moviment anti-Clinton "certament, cal qualificar-lo més com un moviment polític que no com cap investigació o conjunt d'investigacions judicials" podria, com a mínim, deixar damunt la taula la gens inversemblant hipòtesi que l'intent clintonià, a l'inici del seu primer període presidencial, d'introduir una mena de seguretat social mèdica i hospitalària per a tota la ciutadania, hauria decidit alguns dels sectors més conservadors a fer-li la pell.

És clar que també podria sospitar-se que, a més d'una conspiració política, hi ha hagut, fins i tot, una conspiració corporativa, tal és l'import total dels honoraris legals involucrats. Basti esmentar, com un petit detall, que el senyor Sam Dash, que ha tengut el càrrec d'assessor, a temps parcial, «en matèries d'ètica professional», de Ken Starr. L'investigador «independent» de tots els casos, del qual càrrec d'assessor moral o deontològic acaba de dimitir, cobrava l'equivalent de més de 400.000 pessetes semanals. Sí, han llegit bé: a la setmana. Exactament, uns 3.200 $. Gran país, els EUA, per als homes de lleis.

Sense oblidar que també seria perfectament plausible veure-hi, en el cultiu intensiu de l'escàndol que s'ha fet per part de les cadenes de televisió i de la premsa, un recurs d'allò més comercial per a la captació d'audiència.

La mina, la font dels beneficis, tanmateix, sembla que s'ha acabat. Els republicans no han tret el partit que esperaven de la situació, per a les darreres eleccions; més aviat n'han sortit perjudicats. De fet, ja han rodat caps. Newt Gingrich, el pare de la «revolució conservadora», ha hagut de dimitir com a speaker de la Cambra de Representants. A hores d'ara, sobretot després que Kenneth Starr no ha pogut aportar cap nova evidència contra Clinton en la seva compareixença davant el Comitè Judiciari de la Cambra, no saben realment com sortir-se'n, de la mecànica posada en marxa per a provocar l'impeachment del President. La consigna del moment és «Impeachment no, censura del Congrés sí». Malgrat no estigui del tot clar com se'n poden sortir una mica airosos. Si bé és ver que els mass media ja han començat a preparar-los el terreny, tot reconeixent una i altra vegada que l'opinió pública ja n'està tipa de tant d'escàndol Lewinsky.

Perquè la veritat és que tot el rebombori que s'ha armat durant tants de mesos mai no ha comptat amb el suport de tres sectors del tot primordials. Ni la minoria negra ni la hispana "al cap i a la fi les dues minories més importants de la societat americana" no han participat en cap moment en la rara croada anti-mentida, o anti-sexe, que han volgut liderar certs elements conservadors. El sense sentit o la manca de sentit no acaba, tanmateix, aquí. Perquè el que realment és més gros és que el show s'hagi volgut mantenir i incrementar sense comptar amb la sensibilitat de la tan decisiva majoria femenina, sense tenir present la manca de sintonia de la dona americana, els sectors més mobilitzats de la qual han arrufat el nas davant el que han considerat un gran exercici d'hipocresia i davant personatges tan dubtosos (?) com la senyora Linda Tripp i les seves vint hores gravades de confidències de la Monica Lewinsky.

Realment, és ben curiós com s'ha pogut produir un divorci tan extremós entre l'opinió pública i una legió de moralistes de via més aviat estreta, justament en el país on primer va implantar-se la democràcia formal.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris