cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Parlar massa clar

Fa dos mesos que un reconegut científic mallorquí va coincidir en una vetlada amb el batle de la seva ciutat. De les protocol·làries salutacions, el batle va passar directament a parlar de la cultura i de la necessitat de reconèixer els mèrits dels «nostres científics quan encara són vius». «Estam en deute amb vostè. Li puc assegurar que no passarà d'enguany que li organitzem un homenatge. Vostè s'ha de poder sentir profeta a la seva terra».

El científic va aprofitar l'avinentesa per esplaiar-se, perquè poc amic de reconeixements populars i homenatges, li molesta molt més el caos en què creu que viu permanentment la seva ciutat. «Efectivament, estan en deute amb mi, però no perquè no m'hagin dedicat un carrer en el decurs d'un acte pompós d'homenatge, sinó perquè han incomplert totes les seves promeses electorals: varen prometre una ciutat neta, sense renous; un millor servei municipal de transport, eficaç i barat; uns parcs i vies públiques on poder passejar tranquil·lament sense haver d'anar alerta a trepitjar allò que hi deixen els cans; escoles públiques per a tots els infants... vol que continuï?»

El batle, en aquelles altures ja estava més que apurat, perquè la concurrència feia capadetes aprovant les paraules del científic. No se li va acudir altra sortida més que dir: «Bé, jo em referia a una altra cosa: fent-li un homenatge, feim cultura, perquè cultura és reconèixer els mèrits dels conciutadan». «Fer cultura, va replicar el científic, és tenir els carrers nets i posar policia municipal on és menester perquè hi hagi disciplina ciutadana. Sense aquests mínims us podeu estalviar l'homenatge». El batle en qüestió, tot i essent bon polític, no va trobar en aquell instant l'argument per refutar les paraules del científic. De vegades passa que no t'entenen perquè parles massa clar. O no et volen entendre, que és igual o pitjor.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris