algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Matas és militant del PSM

Que el president candidat Jaume Matas, i assessors, han definit objectius electorals a batre, i que en aquesta llista el PSM n'és el cap, no hi ha dubte. En ocasió de la festa de la Constitució el president, en un acte institucional, va fer l'habitual discurs en clau de partidisme electoral, i criticà els del PSM perquè no eren a l'acte i els instà que «diguin d'una vegada per què encara no han acceptat aquest marc que ens empara a tots i per què no accepten aquestes regles de joc». Alguns dels seus assessors li haurien d'explicar al president que les «regles de joc» que citava suposen el respecte a qualsevol altra forma de pensar, fins i tot aquelles que puguin no acceptar el «marc». No estaria de més que el president es llegís la Constitució aquesta que diu defensar, que és i representa exactament el contrari del que diu i fa el president en criticar a algú per pensar diferent.

Però deixem ara els originals conceptes presidencials sobre la democràcia. Aquesta obsessió de Matas per definir el PSM com a objectiu número 1 a liquidar, és certament difícil d'entrendre, perquè cada crítica de Matas o del PP fa engreixar els nacionalistes un quilo. Com més els critiqui, millor per als del PSM, que veuen com des del Govern i del partit conservado4r els estan fent la campanya que sempre havien desitjat: ésser el centre de les crítiques del PP. Quan el secretari general dels conservadors, Carlos Ripoll, carregà contra els nacionalistes, un alt dirigent del PSM, tot orgullós, deia que «vénen a per nosaltres; aquí ja només PP o PSM; tot els altres, a xupar roda...». I el més curiós és que de cada dia hi ha més militants que s'ho creuen, això que el PSM li podria llevar vots al PP. Els primers militants en creurer-s'ho són alguns conservadors. Però ara ja també s'ho creuen sincerament alguns del PSM. Però, clar, si el PSM li pot llevar al PP percentatges de vot significatius, aleshores significa que al votant tant li és votar un partit, al dir del PSM, «espanyolista, ultradretà, destructor del medi ambient, corrupte, insolidari...», com un altre que, al dir del PP, és un «catalanista, separatista, mercenari de la cultura, dictador del català, fonamentalista ecologista, destructor de la riquesa, antiempresari, amiguista, antidemòcrata...».

Si efectivament es produís un transvasament considerable de vots d'un altre, només seria explicable perquè els votants que així actuïn s'han tornat bojos, o perquè un vertader geni de la sociologia política ha aconseguit aquest canvi radical en el compartament electoral balear, tan estable històricament. Aquest geni, clar, només podria haver estat Jaume Matas. Que essent militant del PSM s'hagués infiltrat dins el PP fins arribar a dalt de tot, per fer creure als militants conservadors que l'enemic és el PSM i que cal criticar-lo per qualsevol cosa i de tota manera, provocant així la reacció contrària a l'aparentment desitjada que seria, en el fons, el que voldria vertaderament el president: engreixar el PSM. Sí, és vera, és una explicació molt ridícula. Però a qualcú se li ocorre alguna altra una mica més lògica?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris