cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
19°

Immigració, integració i autoinculpació

En general m'avenc bastant amb els editorials del Diari de Balears. Però amb el del passat 1 de desembre, no m'hi avenc gens ni mica. Es referia al tema de la immigració arran de l'acusació que ha feta just ara el Consell de Mallorca al Govern d'en Matas de crear un futur problema de racisme si continua desbordada i sense control aquesta allau d'immigració que cau damunt les Balears a hores d'ara.

L'editorial de què parl es planyia, amb raó, que la immigració no s'integra a les característiques identitàries del nostre arxipèlag. Però allà on consider que pegava una patinada que no té empena és en donar la culpa del problema al nostre poble, del qual deia que «no ha tingut la capacitat suficient per assimilar els diferents col·lectius humans que han elegit la nostra terra per treballar i viure. (...) mai no hem cregut en nosaltres mateixos». Bé, aquí hi ha una cosa a dir: La immigració només s'integra quan en té la necessitat. Si ens hi fixam, la majoria dels primers immigrants espanyols que vengueren a ca nosra els anys cinquantes i seixantes, se són integrats sense témer-se'n ni ells mateixos. Per què? Molt senzill: Perquè la immensa majoria de la població aborigen amb què es trobaren en immigrar aquí, no era passada per l'escolarització espanyola i, per tant, no dominava l'espanyol, idioma que amb prou feines entenia la nostra gent. Així fou que l'aprenentatge del català oral, mallorquí, menorquí o eivissenc, era una necessitat natural. La mateixa necessitat natural que va tenir a l'Argentina l'allau d'immigrants italianoparlants que anaren a viure-hi. A ca nostra, com a prova, en tenim la gentada que hi ha que té llinatges castellans i parla català habitualment. No dubtem que n'hi ha més dels que molts es pensen.

Ara bé: així com l'escolartizació va anar arribant a tothom, i no només als al·lots de bona casa, com passava antigament, el domini de l'espanyol "la immersió lingüística que tant critiquen quan és en català" es va anar estenent entre les noves generacions mallorquines que pujaven. Això, combinat amb la política lingüística espanyola, que procurava i procura que tots o pràcticament tots els mitjans de comunicació de masses siguin en espanyol, va fer que la nostra gent interioritzàs la idea que el català o mallorquí no servia per res. I quin va ser el resultat? L'únic que podia haver-hi: que la integració es va començar a produir a l'enrevés; a poc a poc varen començar a ser els aborígens els qui s'integraven als immigrants, com passa en qualsevol procés de colonització. A l'enrevés de com passa a qualsevol país lliure, on són els immigrants els qui s'integren a la societat receptora.

Així és que si Mallorca "i València i Barcelona" no haguessin perdudes per la força militar les estructures d'estats autònoms que tenien dins la Corona d'Aragó, ben segur que tant l'escolarització massiva com el desplegament dels mitjans de comunicació de masses se serien produïts en la llengua pròpia d'aquests tres estats autònoms, i no en la llengua de Castella, la potència que els va annexionar a les seves estructures polítiques i, per tant, lingüístiques d'ençà de la instauració de la dinastia borbònica.

No podem, per tant, acusar un poble com el nostre, privat durant tres segles de cap estructura política ni cap sistema educatiu propi i obligat des del poder a reduir a l'àmbit familiar l'ús de la llengua pròpia, d'incapaç d'integrar els immigrants. No podem. No perdem de vista tampoc que no parlam d'una immigració d'un 5, d'un 10 o un 15% de població, cosa normal i natural a qualsevol país, sinó de percentatges molt mes alts, que fins i tot per a una societat estructurada políticament durien feina d'integrar. Per favor! Si França amb els nord-africans. Alemanya amb els turcs o Espanya mateixa també amb els nor-dafricans ja perden les rialles! I això que parlam d'immigracions que enrevolten el 5% de la població i dins estats consolidats, amb escolaritzacions i polítiques lingüístiques pròpies des de ben antic. Comencem la casa pels fonaments. És feina dels partits mallorquins reclamar d'Espanya la restitució de les estructures d'estat que teníem dins la Corona d'Aragó. Exigim simplement que es faci justícia històrica. Res més legítim ja no podem demanar. Només llavors podrem dir si som capaços o no d'integrar la gent que és vinguda a guanyar-se el pa amb nosaltres. I no dubtem que, si recuperam els mecanismes polítics propis normals de qualsevol comunitat lingüística lliure, la integració es produirà d'una manera natural.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris