nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

L'aniversari i el propi somni

Fa dos anys, per aquestes dates, qui era secretari d'Estat de Comunicacions, el senyor Miguel A. Rodríguez, digué que si la Constitució espanyola fos una dona es posaria de llarg per complir devuit anys. El comentari, fet des de la ingenuïtat dels que tenen sòlides conviccions masclistes, aixecà crítiques que l'interfecte encaixà amb mitges rialles. Han passat dos anys i aquella al·loteta que n'hauria d'haver fet vint, sembla que ha sortit de la incubadora. S'equivocava, doncs, l'exsecretari fent-la major d'edat.

Aquest aniversari ha coincidit, per atzar, amb l'errònia votació d'una esmena a la reforma de l'Estatut de les Illes Balears que ens atorga la consideració de nacionalitat històrica. Curiosament, l'errada ha provocat, entre alguns sectors de mallorquins un desvetllar que podem intuir com a positiu. Fins i tot el departament d'Història de la UIB s'ha proposat donar una definició al terme nacionalitat.

Els historiadors, evidentment, apel·lam al passat per treure arguments a favor de la nostra consideració com a nacionalitat, però és el present qui està capacitat per a legitimar una denominació com aquesta. No ens enganyem. Si Catalunya i el país Basc ho són és pel que eren el 1978 i no el 1936 com argumentaren aleshores, un argument que, de rebot, afavorí Galícia.

Una declaració com la que ara es vol repescar necessita la unanimitat política i el meu plany es deu més a la manca d'unanimitat que no pas a la consecució de la categoria nacional. Ja estam que la unanimitat precisa de dosis de generositat i els temps preelectorals no són proclius a això, sinó més bé a la mesquinesa.

Si els polítics no són capaços de veure què hi guanyaríem amb la consideració de nacionalitat històrica, serà mal de fer que la ciutadania ho entengui. El misssatge no pot ser sols que hi guanyaríem competències i capacitat executiva. El que a mi em sembla de veritat important és que reconeixent-nos nacionalitat ens vèssim com una gent capaç de mirar-se i trobar en aquesta mirada els arguments per fer de les Illes Balears una terra integradora, saludable i col·lectivament il·lusionada amb el seu futur.

Un somni en definitiva. La casualitat ha volgut que la quimera coincidís amb l'aniversari d'una Constitució que ara, per primer cop en vint anys, ens atrevim a mirar com el que és: una llei que ha servit per a molt i que segurament encara ha de fer grans serveis, però una llei que, quan no ens serveixi, haurem de mirar-la bé pel davant i pel darrere cercant aquell mecanisme de reforma que ens permeti continuar la convivència en llibertat. Això és exactament el que han fet tots els Estats del nostre entorn i el que practicaren els liberals espanyols del segle passat; aquests, emperò no sempre feren servir mecanismes democràtics com els que proposam els reformistes d'ara.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris