algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
18°

Elogi de Gregori Mir i de Joan Mascaró Fornés

Ahir que és fresc (escric en divendres, i a Barcelona, com a Mallorca, plou de mala manera i fa un fred de mil dimonis), vàrem tenir el gust de fer servir el local de l'Espai Mallorca per presentar els dos volums de què consta una obra fonamental de la literatura catalana d'aquest segle que s'acaba: La correspondència de Joan Mascaró, recopilada, transcrita, anotada i estudiada per Gregori Mir. Posa en circulació aquest títol fonamental la molt veterana Editorial Moll, que suma amb aquesta referència una nova i alta nota de prestigi per a un catàleg definitivament envejable.

Gregori Mir és una d'aquestes persones de cultura que, en els dies que corren, semblen procedir d'un temps gloriosament antics i llastimosament passats. Mir és un home que, només de veure'l, només de sentir-lo dir quatre paraules, ja et dóna a entendre una sèrie de nocions que molts «soidisants» lletraferits semblen haver desaprès o oblidat amb una facilitat espaordidora: rigor, tenacitat, constància, fermesa i obertura d'idees i de mires, dedicació, claredat intel·lectual i espiritual, fe en el treball, bon gust, actitud humanista, absoluta falta d'afany de figurar: qui tingui manco de cinquanta anys i reuneixi ni que siguin tres d'aquestes deu qualitats, que aixequi el dit o llanci la primera pedra. Pel que fa a Gregori Mir, certifiquen el meu elogi i parlen clar a bastament obres com el molt essencial estudi El mallorquinisme polític, els seus treballs sobre Miquel dels Sants Oliver o Antoni Maura, o, ara mateix, aquest inasgotable epistolari de Joan Mascaró, sense descuidar la seva militància catalanista, humanista, universal. Tot un personatge, Gregori Mir.

El mateix es pot dir del seu admirat Joan Mascaró Fornés, amb l'afegit que aquest últim, a més, era un geni (o tenia espurnes de genialitat). ¿O no és tal vegada genial un mallorquí nascut a final de segle passat a qualsevol racó de l'Illa, que salta cap a les universitats de Cambridge, Jaffa, Barcelona i de bell nou Cambridge, que exerceix d'home pont entre la cultura oriental i l'occidental, entre cristianisme i hinduisme, entre catalans, castellans i anglosaxons, entre el misticisme i la cultura popular, capaç d'escometre la traducció a l'anglès (i la supervisió de les corresponents versions catalanes) de textos essencials com el Baghavad Gita, els Uppanishad o textos místics de diverses cultures a l'antologia Llànties de foc? ¿No és genial un home que va introduir els Beatles al coneixement de l'hinduisme, que divulgà la seva catalanitat profunda per tot el món anglosaxó, que feia síntesi de mística, acadèmia, racionalisme, humanisme i visionarisme, que patí l'exili amb humilitat, paciència, saviesa i sentit de l'humor, que es cartejava indistintament amb Riba, Guillén, Gabriel Alomar o Francesc de Borja Moll i que fou tothora exemplar en la seva tasca intel·lectual i la seva trajectòria humana?

Gregori Mir i Joan Mascaró Fornés encarnen, representen, la Mallorca que un voldria i no troba. La Mallorca que un troba a faltar (perquè la sap tanmateix possible) en aquests dies d'exaltació, miserieta i coragre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris