algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Vigència del cop d'estat

Les situacions límit tenen la virtut de presentar-nos la grandesa i la misèria en un estat en el qual la cosmètica de les bones formes no pot atenuar gran cosa. El cas Pinochet s'ha desenvolupat en el que, per a molta gent, és una situació límit, de manera que ens ha confirmat en allò que molts, si no ho sabíem, sospitàvem. Entorn de la figura del general es mou una galeria de personatges que ha mostrat al món la vertadera cara del pinochetisme, possiblement la forma de feixisme més salvatge des dels Hitler, Musolini i altres personatges que ballaren amb la mateixa música, com l'anterior cap d'estat, general Franco Bahamonde. És molt mal d'empassar l'argument d'un possible futur judici a Pinochet a Xile quan veim l'actitud dels militars d'aquell país, alguns dels quals han aparegut a les televisions espanyoles mostrant un natural selvatgí, exhibint l'orgull d'haver col·laborat a «fer neteja» de marxistes i socialistes "quan es permeten aquest «matís»" i la disposició a tornar-ho fer si aquests moviments socials rebrotaven. La gent que incondicionalment està amb Pinochet ha mostrat unes maneres que inequívocament exteriortizen allò que de pitjor pot acumular un ser humà. Aquestes senyores pegant cops de bossa als periodistes, aquests cap-rapats cridant «españoles, maricones!», aquesta gent que crema banderes espanyoles i angleses davant les dues ambaixades, dibuixen la imatge d'un país en el qual res, per ara, no garanteix la seguretat de la via xilena a la democràcia, i molt menys amb Pinochet a peu d'obra. La mirada encesa d'un fill del general, relacionant a crits els drets humans amb el fet que el no reconeixement de la immunitat li fos comunicat el dia del seu aniversari; o la negació que el general fes matar persones, ja que només va fer matar bèsties; l'actitud de la policia xilena en la desigual repressió de les manifestacions d'uns i altres; les continuades reunions de la cúpula militar i les seves acusacions al govern de no fer els possibles per «alliberar» el seu jerarca; la reconstitució de grups ultradretans que amenacen vides si aquest jerarca no és retornat a Xile abans del 23 de desembre, perquè pugui passar Nadal davant el betlem familiar: tot plegat encara no és tan alarmant com el fet que alguns dels socialistes xilens més destacats facin el joc a uns segments de població alimentats per uns afanys que no permeten pensar en la raça humana en termes de pau, de tolerància, de reconciliació. Si Pinochet no és jutjat, tot un dossier d'imatges, tota una galeria de personatges ens quedaran gravats a la memòria com a símbol de la vigència del cop d'estat, de la repressió, la tortura i el genocidi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris