cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Globalització i creixement econòmic

La tendència secular de la dinàmica econòmica de les economies capitalistes és el creixement cíclic. En aquestes economies el creixement econòmic no és regular i persistent. Fases de creixement econòmic es van alternant amb fases de crisi econòmica. Des d'Adam Smith sabem que la clau del creixement econòmic rau en la divisió del treball i en l'especialització productiva que permeten generar més eficiència productiva, més creixement de la productivitat del treball, i en definitiva, uns nivells més alts de competitivitat. També sabem des d'Adam Smith que la grandària del mercat afavoreix aquest procés. És per això, que els EUA han gaudit respecte de la resta d'economies capitalistes occidentals d'un avantatge competitiu. D'ací, que existeixi un ampli consens en la creença que l'assoliment de mercats més amplis és una base sòlida per fonamentar el creixement econòmic i el benestar social.

El tamany de l'economia no és, però, una assegurança contra la inestabilitat que presenta la pròpia dinàmica de creixement de les economies de mercat. El protagonisme del creixement econòmic el tenen les decisions d'inversió que prenen les empreses i la seva capacitat de recaptar estalvis del sector privat per tal de finançar les inversions. En una part important, aquests recursos financers els recapten les empreses privades en els mercats borsaris a través de la compra i venda d'accions. En bona lògica el valor de capitalització dels títols borsaris s'ha de correspondre amb el valor del capital de les empreses, però aquesta correspondència és difícil de mantenir ja que les compres i vendes d'aquests títols borsaris no es negocien només en termes del valor actual que tenen les empreses que cotitzen en borsa, sinó també, en funció de les expectatives del valor que aquestes empreses tindran en el futur. En les fases de creixement econòmic els beneficis de les empreses són creixents, són creixents les inversions i és creixent el valor de les accions que cotitzen en borsa. Si la inflació, els tipus d'interès, el tipus de canvi, els preus de les primeres matèries i el dèficit públic estan controlats -igualment com ho estaven en la dècada dels anys seixanta-, aleshores sabem que la fase de creixement econòmic pot allargar-se. Si això és així, sabem que mentre duri la fase de bonança econòmica, el creixement dels beneficis de les empreses donarà consistència al creixement del valor de les accions. Es pot crear així, un clima d'expectatives favorables basat en la creença de que el valor de les accions pujarà. Mentre es mantingui aquest clima d'expectatives és possible que una bona part dels estalvis privats es canalitzin cap a inversions borsàries, ja que el rendiment d'aquestes colocacions fàcilment por superar el rendiment dels dipòsits bancaris.

Pel conjunt de l'economia la taxa de creixement dels beneficis empresarials està condicionada per la taxa de creixement econòmica. Històricament s'ha comprovat que la tendència secular del creixement real de les economies capitalistes (estimada per la seva taxa de capitalització) difícilment pot superar el 5% (compreses les fases de creixement i de crisi econòmica). En conseqüència, quan el valor real de capitalització borsari se situa molt per sobra d'aquesta xifra, es parla de sobrevaloració dels títols borsaris, és a dir, que el seu valor no es correspon amb el valor real del creixement dels beneficis de les empreses i del seu valor real de mercat, per la qual cosa, es produeix un excés del valor de capitalització borsari que s'ha de corregir amb una caiguda del valor de les accions estan sobrevalorades, qualsevol senyal que pertorbi la dinàmica dels mercats financers pot desencadenar un «crack» borsari.

Aquesta inestabilitat consubstancial amb la dinàmica de creixement de les economies capitalistes derivada del problema que representa el desconeixement que tenim sobre la rendibilitat futura de les inversions, es pot subsanar, en part, amb el bon funcionament de les institucions econòmiques que permeten reduir les incerteses del futur, per exemple, estabilitzant el creixement dels preus, salaris, dèficit públic, tipus d'interés i canvi oficial de la moneda. L'estabilització d'aquests paràmetres permet reduir les incerteses del futur i assegurar l'estabilitat i continuïtat dels procesos d'inversió. Això és el que s'ha produït als EUA i a la UE amb el compliment dels Plans de Convergència. És a dir, el bon funcionament del conjunt de les institucions econòmiques. Si aquestes no existeixen o són ineficients aleshores la inestabilitat del procès de finançament de les inversions augmenta, o fins i tot, pot provocar el col·lapsament de les inversions, com passa actualment a Rússia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris