muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
17°

La filosofia del vandalisme

No tothom té estudis de dret, ciències econòmiques, empresarials, ni un càrrec polític poderós, i això vol dir que no tothom està capacitat per ser un delinqüent legal. A les nostres illes, des de les presidències, batlies i altres càrrecs es duen a terme una inaturable cadena d'actes delictius, tots consistents a robar al poble amb diversos mètodes, com ara "els més repetits" esborrar boscos sencers com si fossin només una taca sobre un plànol, i promoure construccions de diferents tipus. El delicte més greu de tots, però, és un de simbòlic: el que consisteix a manipular lleis i decrets per tal de poder fer el que es vulgui sense caure en la il·legalitat; només aquest hauria de bastar perquè tothom començàs a cridar sincronitzadament, amb solemnitat i ira des de tots els racons de les illes, «Ja basta de tocar-nos els collons, hòstia. A nosaltres ningú ens depila els boscos i les marines! No volem viure en una illa que pareixi un soterrani o una UIB!». Quan veim que un polític o un partit poden canviar les lleis a conveniència seva, és quan ha arribat l'hora que ens plantegem què putes significa "des d'un punt de vista moral" això de la «legalitat». El fet que tantes zones urbanitzades o urbanitzables, i tantes grans empreses econòmiques de les illes, pertanyin del tot o en part als polítics del Govern balear o del partit majoritari d'aquest govern, ens ha de bastar per sospitar. Aquí teniu un parell d'exemples d'actualitat: pel que fa a les intencions d'urbanitzar cala Comte (Eivissa), els Verds destapen l'amiguisme i els interessos personals del PP: el disseny de la urbanització ha estat elaborat per J. Fernández de Castro, que és el mateix individu que prèviament havia redactat les Normes Subsidiàries del Municipi, cosa que significa que quan ell va dissenyar el casc urbà del municipi ja tenia al cap la idea d'una urbanització; i, a més, el seu col·lega que era el batle quan es varen redactar aquestes normes, Juan Ribas, es beneficiarà directament de la urbanització perquè té 7.000 metres quadrats dins el territori urbanitzable. Ja veis com dos amics s-ho munten per fer doblers: primer s'allisten al PP i després actuen en conseqüència "urbanitzen". El PP també acaba de donar llicència per destruir tot el bosc de cala d'Hort (Eivissa) per substituir-lo per un gran Camp de Golf amb hotels inclosos, tot i que afecta una zona «protegida» per la Llei d'espais naturals" (LEN), i que segons la «Llei de camps de golf» no es pow tirar ni una palada de ciment fins a haver solucionat el problema de l'aigua.

Davant aquest panorama, els partits de l'oposició fan el que saben fer: oposar-se. I els activistes intenten que el poble "que sempre té a les seves mans una força subestimada" se n'adoni del que passa; com canta UC amb denúncia i sentiment romàntic, «Eivissencs si em demanau / pes mirall de sa Badia / sapigueu que l'han romput / sa Ciutat ja no s'hi mira». Per fer front a aquests delictes polítics, apareix un altre nivell de lluita, moltes vegades mal vist: el vandalisme, que no és més que una manera pacífica de reivindicació feta per persones sense les armes polítiques dels delinqüents legals. Les pintades, la seva principal manera de transmetre idees, serveixen per mostrar que hi ha un conflicte. A Eivissa un col·lectiu va alçar a cops de pica part de l'asfalt que des de fa poc enterra cala Comte, i va barrar l'entrada a la cala tombant la parada del bus al centre del carreró; posteriorment en un comunicat de premsa explicaven la seva filosofia: «Tothom ha de lluitar per Eivissa perquè coses com les de cala Comte no tornin a succeir mai més», i el simbolisme de la seva accio: «l'asfalt també és fort però es pot foradar amb paciència i ganes». I, com l'asfalt, els polítics responsables de la destruccio de les nostres illes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris