cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Miquel Segura en el jardí

Parlant en general, es podria dir que a un artista no li fa cap nosa tenir un món personal i saber-ne extreure imatges que facin bategar en l'espectador sensacions inèdites. Qui diu imatges diu signes, gestos, qualsevol forma de guixar una tela, una fusta, un paper. Es podria dir, afinant un poc més, que no és ben bé un artista aquell que no té aquest món personal. Com tampoc no ho seria el que no el sap transmetre adequadament. I per ventura això és el que no ensenyen les acadèmies, tot i que poden ajudar a manejar els ormeigs. Les acadèmies poden ensenyar la perfecció, però sempre amb el benentès que, com deia Jordi Savall, la perfecció és un mitjà, no un fi.

Bé, servidor no voldria ara marejar el lector amb elucubracions de pes insignificant, però si és tan amable d'acostar-se a la galeria Bearn, del carrer de la Concepció, de Palma, és ben segur que comprovarà que qualsevol de les imatges que s'hi exhibeixen val més que els milers de paraules que puguin aparèixer en aquesta secció. (Per cert, que aquest lector, al qual des d'aquí s'aconsella que esdevengui espectador de l'obra de Miquel Segura, no hauria de fer massa el beneit, perquè l'exposició es clausura dissabte). Miquel Segura està en possessió d'un món personal de copiosa fertilitat, que sap transmetre amb una poètica intimista, a les antípodes de qualsevol estridència. Hi ha artistes que lluiten a la selva i altres que dediquen tota la vida a perfeccionar el jardí. En el jardí en el qual treballa Miquel Segura, hi ha arbres i plantes sembrats per Vermeer, Chardin, de Pisis o Morandi, entre tants d'altres. Miquel Segura hi aporta una lectura molt acurada de bona part de les avantguardes del segle, de les quals ha sabut extreure allò que hi és substancial, defugint-ne vessants cridaners i transitoris. Hi ha ecos, als seus quadres, de moltes maneres de construir l'abstracció, del conceptual, del mínimal..., sense que, davant de cap escola o moviment, adopti el nostre artista una actitud servil o gregària. Per ventura aquesta capacitat d'incorporar, d'enriquir-se amb la deixa del geni del segle "i del passat en general" aflora en l'obra de Miquel Segura perquè és una obra elaborada des de la més invulnerable serietat "i amb un sentit de la responsabilitat artística no gens freqüent ara i aquí. Per tot això i per moltes més coses que, ni caben en aquest escrit ni sabria expressar amb claredat, voldria contribuir humilment al coneixement d'una obra que es mou comercialment per circuïts no exactament convencionals. I ho faig amb la seguretat que, si algun lector segueix el meu consell, m'ho agrairà. No hi ha de què.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris