nubes rotas
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
14°

Distraccions i butilades

I no se n'ha parlat més. Un servidor estava segur que duria molta coa l'adhesió del Partit Popular de Campanet a la moció en favor del dret de les Balears a l'autodeterminació. Pensava que aquest gest d'independència de criteri respecte de les direccions insular, regional i estatal del Partit duria conseqüències, diríem, dràstiques, però, i sempre fins on arriba la meva informació, ningú ha motat. D'entre les múltiples interpretacions a què es presta aquest silenci, un servidor crec que la més plausible estaria relacionada amb la conveniència de deixar que la qüestió es dilueixi en el qui dia passa anys empeny, i ja ho arreglarem en fer les llistes. En qualsevol cas, sembla que les directives insular, regional i estatal del Partit Popular no han sentit la declaració de Campanet com una amenaça de cisma. Per dir-ho d'altra manera, per ventura més clara: els és ben igual que els seus de Campanet siguin abertzales o mormons. Si servidor fos campaneter i del PP em sentiria ben poca cosa. Però per sentir-me ben poca cosa no és necessari arribar a aquests extrems. Basta ser mallorquí, o fins i tot ciutadà de les illes Balears. Quan un partit d'implantació estatal com és el Partit Socialista Obrer Espanyol ens tracta amb el menyspreu amb què ho ha fet, la veritat és que no tenim per què anar a cercar noves fonts que alimentin el nostre masoquisme. Aquests dies, i molt provisionalment, som nacionalitat històrica perquè els socialistes "bé, no tots, és clar, però el resultat es el mateix" estaven distrets quan es votava aquesta qüestió al Congrés. Els importam un rave. A posta estaven distrets i votaren en contra de les consignes rebudes. Els errors es produeixen quan no es fa atenció suficient, però les distraccions es donen quan no atorgam la més petita importància al tema del qual es tracta. Això, amb els socialistes, no ens ha de venir de nou, perquè quan es repartien el botí a La Moncloa exhauriren l'inventari de greuges que es poden infligir a una tribu: i sempre per la mateixa raó: no pintam una regadora "llevat de quan s'ha de saquejar el nostre país, naturalment. De tota manera, ignor què ens convé més, si l'anterior manfutisme o l'actual acarnissament, fruit d'una estratègia destinada a deixar-nos viure amb l'aire estrictament necessari per poder seguir sent una bona menjadora de l'Estat. Però patètic, allò que se'n diu patètic, és l'intent d'uns i altres per aconseguir que l'error o la distracció acabin essent llei.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris