nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
16°

Els «drets» acadèmics dels universitaris

Davant la Universitat de les Illes hi ha una escultura de Joan Brossa que és una mosca negra adherida a un costat d'una pedra; Brossa, per explicar la seva obra, es va posar en pla filosòfic i va discursejar que la pedra, torta, simbolitza el caos mentre que l'insecte és una metàfora de la Universitat, la qual ha de reinstaurar l'ordre mitjançant la cultura. Però basta exercir una mica la intuició per fer una lectura més aproximada de l'escultura: la mosca que escala per la paret únicament pot representar els professors universitaris que només aspiren a ascendir. Els més perjudicats de tot això (de la situació, no de l'escultura) són els estudiants i en part s'ho mereixen perquè són incapaços d'armar-se amb una simple pala matamosques.

Les normes de la Universitat "dels drets i deures dels alumnes i docents" estan contra els interessos dels estudiants, mirau: 1) L'alumne té el dret de demanar que li canviïn el professor en tres casos: amistat íntima, parentiu, i enemistat manifesta. Normalment quan hi ha tensions entre un alumne i un professor tots dos prefereixen no haver de saber res l'un de l'altre. Pot passar, però, que el professor s'entesti a tenir l'alumne per poder-lo suspendre "encara que això ja és cosa de malalts" com per exemple Maria de la Pau Janer. Avui només exposaré el meu cas: vaig demanar per escrit al cap de departament, Joan Miralles, que m'evaluàs qualcú que no fos MP Janer al·legant «enemistat manifesta»; i bé: la seva ràbia va poder més que la raó, va treure el geni de nina malcriada i va assegurar que no hi ha cap tipus d'enemistat manifesta entre nosaltres dos, i em consta que el seus arguments eren que ella ja m'havia tengut d'alumne una vegada i m'havia aprovat "aquí cal puntualitzar que d'això en fa un parell d'anys, i jo encara no havia expressat el que pens d'ella a la premsa". (Senyor Rector de la Universitat de les Balears, una qüestió: pareix que jo estic obligat per la llei a «provar» que la professora em té un sentiment advers, però això ho veig tan difícil com voler demostrar que les gallines s'enamoren; puc, jo, com a alumne, demanar que li realitzin una psicoanàlisi? És l'únic mètode purament objectiu que se m'ocorre, i a més crec que psicoanalitzar-la ha de ser ben fàcil).

El cap de departament, per arreglar el conflicte, va creure la declaració de la professora sense demanar-me res, i per tant ha passat el que tothom ja s'esperava, que MP Janer m'ha suspès tots els exàmens.

2) El dret de l'alumne de demanar un tribunal. Quan l'alumne està en desacord amb la nota que li ha posat el professor, té el dret de demanar un tribunal, que consisteix que tres professors triats pel cap de departament repassin l'examen final i el tornin puntuar. A simple vista això pareix el més just i net, però l'alumne torna a tenir un problema quan el cap de departament és amic o es vol colgar amb el professor en qüestió, i selecciona per al tribunal tres professors que li fan de criats o d'esclaus. Per una altra banda, també és ver que els professors han de conviure i "amb excepció dels que s'odien" no es volen fer quedar malament els uns als altres donant la raó a l'alumne. Per aquests motius és necessari que la Llei de reglament acadèmic de la UIB permeti que els tribunals es puguin formar amb professors d'altres universitats, i que siguin constituïts per més de tres membres per tal que sigui molt més difícil practicar l'amiguisme. A altres universitats més grans les assignatures són ensenyades per un parell de docents i l'alumne té el dret de triar el professor, i aquest dret s'hauria d'aplicar de la forma que fos possible a la UIB, perquè el fet que sigui petita no és una éxcusa vàlida perquè els estudiants hi tenguin menys drets.

3) Drets del professors. Sembla que hi ha d'haver eleccions per a votar el nou/nova cap de departament de filologia catalana; la llei implica que si un catedràtic es presenta a les eleccions, els professors no catedràtics no hi tenen res a fer. Com es veu es tracta d'una llei tan democràtica com la dictadura, una llei acadèmicament racista. Tot i així els catedràtics, com que apart d'això també son persones (alguns), poden renegar del dret de càtedra i presentar-se a les eleccions com a persones i no com a títols. Poden ser elegits, o imposats per collons. Poden actuar contra aquest sistema, o bé acceptar-lo: poden fer ús de la pala per mosques, o agafar la malaltia de l'insecte.

4) Professors delinqüents que es boten la llei en perjudici dels seus alumnes. Es podria omplir tot el diari amb aquest apartat i els periodistes han d'escriure les seves notícies. En xerrarem un altre dia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris