cielo claro
  • Màx: 10°
  • Mín:

Polititzar-se no és enrampar-se

Simplifiquem les coses que de vegades és una bona manera d'entendre-les. Els que no anaren a la manifestació de dijous passat ho feren, pel que he pogut constatar escoltant i llegint, per dues raons. N'hi ha que consideren que no s'han d'aturar les urbanitzacions i d'altres no hi eren perquè l'acte estava polititzat; si no hagués estat així, gent d'aquest segon grup hi hauria anat. Per exemple, els batles de Palma i de sa Pobla, ambdós del PP.

La primera postura és, en boca dels seus defensors, apolítica i donen a entendre que la política és perversa perquè manipula la gent. Segons aquestes persones, la gent té com a preocupació exclusiva la feina i, clar, deixar d'urbanitzar implica enviar gent a l'atur. Mirau per on la reivindicació de l'apoliticisme ve de sectors que tenen interessos econòmics forts, molt forts, en el terreny de la construcció: el president de la federació de constructors, alguns tècnics amb responsabilitat en la direcció d'obres com el president del col·legi d'aparelladors, el batle de Palma que, tots ho sabem, és un constructor, el batle de sa Pobla que, alguns ho recordam, fou jutjat per frau electoral...

Poc creïble resulta aquesta defensa en boca dels qui fan política en profit personal. Quan els altres ens polititzam preocupats per la col·lectivitat això és pervers. Aquest és el discurs més antic i demagògic de la dreta paternalista. No fa gaire anys exportaven queviures o feien sabates i amb això donaven feina a la gent. El que no deien era que amb l'exportació desproveïen l'Illa i que no es mecanitzaven perquè els resultava més rendible pagar jornals baixos. Els mateixos ara ens volen salvar de la misèria que suposaria deixar de construir. En el cas actual, emperò, no tota la responsabilitat és dels constructors sinó també de la ciutadania que sospita per fer-se casetes perquè el model de vida urbà exigeix sortir sovint de l'estridència palmesana. Aquest afany per procurar-se segones residències ja hem vist que cada cop és més impagable des del desembarcament alemany.

L'argument empresarial juga amb la por de la gent a perdre el que tenen i això no ha estat contestat amb contundència. Josep Benedicto de CCOO els acusava l'altre dia de demagogs i Miquel Àngel March apuntava solucuions de rehabilitació per superar la crisi que provaria una moratòria efectiva.

El primer efecte positiu d'una aturada en la construcció seria que així garantiríem el futur i això ja és molt. En segon lloc la moratòria suposaria protegir i valorar allò que tothom "forasters i autòctons" sempre ha valorat d'aquesta illa: el paisatge. Si volem mantenir viu l'èxit turístic hem de protegir el paisatge que ens llegaren les generacions anteriors i que ens ha permès viure millor del que ells visqueren.

Fins aquí res sobre l'ocupació, però si ens dedicàssim de bon de veres a protegir i a conservar apareixerien d'immediat nous llocs de treball al voltant de la vigilància, rehabilitació, manteniment i gestió de la nostra riquesa col·lectiva. Si estam d'acord que la riquesa de Mallorca és la bellesa natural no hem de permetre que aquesta bellesa sols beneficïi el que hi construeix i, en conseqüència, malmena l'illa. Potser no hi haurà feina per construir, però sols rehabilitant i mantenint camins, conduccions, edificis públics, arquitectura tradicional (rentadors, barraques, cases de neu, marges, marjades, pous, aljubs, cisternes...) ja n'hi ha. Això no és tot. L'arquitecte Pere Nicolau, coautor del projecte de l'actual aeroport i, per tant, vinculat professionalment a la idea desenvolupista per a les Illes Balears que practicava el PSOE des de Madrid digué, en el fòrum ciutadà que tengué lloc al Palas Atenea, que tot allò que estava urbanísticament mal fet era rectificable. Es podia esbucar, en poques paraules. És una idea, la d'enderrocar, que m'ha passat pel cap més d'una vegada, però en boca de l'arquitecte de l'aeroport té un valor molt especial si és que ho va dir seriosament.

I qui ha de pagar tot això? Aquesta política territorial precisa d'una sobirania tributària que no tenim i que els més implicats en el negoci constructor no voldrien mai que tenguéssim, sobretot si fos per destinar gran quantitat de recursos a enderrocar. Arribats a aquest punt del discurs és fàcil pensar el que segueix. El dia que es puguin aprovar al Parlament de les Illes Balears uns pressuposts generals que contemplin una gestió sobirana de la terra haurem arreglat alguns dels problemes actuals.

Per això no m'ofèn gens ni mica que un determinat sector de la població mallorquina digui que la defensa de la terra està polititzada. Clar que hi està! Però això no enrampa el ciutadà compromès, si de cas electrocuta el polític amb compromisos constructors i el constructor apolític.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris