cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

La terrible errada del PSOE

Dijous passat el grup del PSOE al Congrés va tenir una errada terrible durant el debat de la reforma del nostre Estatut d'Autonomia: per una inexplicable equivocació tots els diputats socialistes varen votar a favor d'una proposta del PNB que declarava les Illes Balears nacionalitat històrica. Tot d'una se n'adonaren i demostraren públicament el seu penediment. Però volgueren tranquil·litzar els possibles ofesos i recordaren que no hi havia cap problema, que com que el text de l'Estatut també ha de passar pel Senat, que enllà ja es podrà arreglar eliminant el que s'ha aprovat al Congrés.

Però jo em deman, el fet que siguem o no una nacionalitat històrica, té res a veure amb el que es voti a Madrid? La pregunta es podria plantejar d'una altra manera: si al Congrés dels Diputats votassin majoritàriament que la llei de la gravetat la va descobrir Felipe González, això voldria dir que no l'havia descoberta Newton?

És evident que o som nacionalitat històrica o no ho som, però en cap cas el que diguin els senyors diputats no canviarà aquest fet. El més lògic seria que en casos com aquest els nostres benvolguts legisladors es limitassin a reconèixer l'evidència i deixassin de discutir sobre el sexe dels àngels.

Quan existeix una veritat científica les votacions sobren. No tot es pot votar. Si es vol anar per aquest camí es pot arribar a l'esperpèntic total, tal com va passar, ara no record a quin parlament, que es va dur a votació l'existència de Déu.

Igual que no es pot decidir democràticament si dos i dos sumen quatre, tampoc no es pot sotmetre a votació si el valencià és català, o si les Illes Balears som una nacionalitat històrica. Qualsevol historiador mínimanet documentat podria explicar als senyors diputats que el Regne de Mallorca, es creà el 1276 i mantingué les seves institucions d'autogovern fins el 1716 i que no va ser abolit totalment fins a les Corts de Cadis el 1812, que no varen poder esborrar les nostres senyes d'identitat que encara avui perduren. Si contau veureu que són més de set-cents anys de nacionalitat històrica. Si ho comparam amb l'existència de l'Estat espanyol, que pels més agosarats va néixer amb els Reis Catòlics, però que per la majoria dels historiadors no té existència com a estat fins al Decret de Nova Planta de començaments del segle XVIII, està prou clar que som molt més nacionalitat històrica nosaltres que no el conjunt d'Espanya.

Si per altra banda som conscients que tenim un caramull de peculiaritats que no té, per exemple Aragó, que sí va ser declarat nacionalitat històrica a la reforma del seu Estatut, com una llengua pròpia majoritària, una economia totalment diferent a la resta de l'estat, una geografia caracteritzada pel fet insular,... tornam a arribar enllà mateix per una altra via.

No cal, per tant, que passin pena els diputats del PSOE d'haver votat que la Mare de Déu nom Joana, perquè no és així. Equivocant-se l'encertaren i si haguessin encertat s'hauríen equivocat, perquè independentment de Congressos, Senats, Parlaments o el que vulguin, les Illes Balears som una nacionalitat històrica i ho continuarem essent malgrat no ho escriguin a l'Estatut. Això no depèn d'ells.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris