cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
27°

In Secula Seculorum

És una evidència comprensible fins i tot per aquells que acaben 4at d'ESO que l'espècie humana menja. I que ho fa, per norma, d'una manera regular i sistemàtica. També és fàcil deduir que hi ha alguns àpats que tenen una significació especial, no només pel nombre de calories ingerides sinó també per la simbologia que adquireixen: un sopar íntim; un sopar de negocis... No sé si d'això algun teòric de l'educació en deu dir Retroalimentació curricular diversificada.

El que sí crec és que el nacionalisme reiteratiu "aquell que té unes estructures pròpies consolidades, vaja com l'espanyol" també s'alimenta diàriament. De mil i una fotesa i llepolies, per això va tan gras. No cal insistir-hi massa: des del cupó de cecs fins el made in spain dels pots de confitura. De tant en tant, però "massa vegades pels que hi hem de conviure des de la perspectiva d'un altre nacionalisme, el reivindicatiu" hi ha uns fets que, com els bons tiberis, són instrumentalitzats i elevats a la categoria de símbols. Entre tanta reiteració, no ens ha d'estranyar que tenguin una oferta per a tota casta de públic. M'explicaré: des de fa un temps la televisió governamental ens matxaca amb la figura de Felip II, espectacle apte, doncs, per a un públic pseudoinstruït, fins a tal punt que un amic meu deia que pareixia que l'havien fet del PP, el monarca. Ben mirat, no hi desdiuria gaire, entre aquesta caterva de cervells-closos, un home que va manar tancar les fronteres; si tant d'homenatge i exposició només són aptres per a un públic minoritari, l'atzar ha volgut que per primera vegada un ciutadà espanyol s'hagi enlairat a l'espai. La mascletà dels mitjans de comunicació fou espectacular. El document sonor que reproduí l'espai Alguna pregunta més? del 30-10-98 és digne de ser emmarcat. Ja no només han posat una pica en Flandes, sinó que també, es donava la imatge que s'havia conquerit l'espai. Alguna nit, temorós d'aquest infortuni, abans de colgar-me he sortit al corral a escrutar les estrelles per poder-me adormir conscient que encara el firmament no era rojo i gualdo. Una tàctica tan vella com el pastar, instrumentalitzar segons quins fets.

Hi ha una altra estratègia que no sé si és tan vella com el pastar però sí practicada a Mallorca pel caciquisme involucionista. Es tracta d'assumir com a teves les propostes dels adversaris i, d'aquesta manera, desactivar-ne la càrrega contrària que podrien comportar. Joan March Ordines, davant la puixança del regionalisme, no dubtà, si no de fer-si, sí d'acaronar-lo i col·locà en Guillem Forteza de batle de Palma. Ara, segons aquell adagi, de no ni ha temps que no torn, el PP vol sumar-se al proteccionisme i així ho han manifestat alguns dels seus caps més visible, assistir a la manifestació convocada pel GOB i, per si fos poc, han realitzat una altra maniobra estratègica ben publicitària: comprar l'Albufera de Pollença. Mantenir-se al poder comporta fer algunes concessions i també mostrar, ostensiblement, el llautó. També, tan vell com el pastar, és saber destriar el gra de la palla.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris