cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
16°

Mil·lenarisme

A punt com ens trobam d'iniciar el tercer mil·lenni de l'era cristiana, una vertadera munió d'amenaces pengen com espases de Damocles damunt els nostres caps occidentalíssims, mentre nosaltres, com sempre, ens esforçam obstinadament, insensatament, a ignorar-les. No es tracta, certament, de les invasions extraterrestres pronosticades per la ciència-ficció més festiva (ha quedat demostrat que, siguin com siguin els alienígenes, mai no seran més indesitjables que nosaltres mateixos), ni tampoc del Gran Germà que profetitzava, sinistre i atronador, George Orwell (aquest ja el tenim a sobre de fa unes quantes dècades, i ens hi hem avesat). Tampoc ja no val cridar l'atenció sobre grans temes com les grans catàstrofes ecològiques que s'aproximen, les revolucions demogràfiques i migratòries que s'endevinen des de l'anomenat Tercer Món o la renovada puixança, arreu d'Europa, dels moviments feixistes: no perquè no valgui la pena deturar-s'hi, òbviament, sinó perquè els hàbits vitals "i sobretot intel·lectuals" que han acabat per imposar-se en aquesta societat nostra, que sembla trobar-se la mar de bé existint al nivell més bàsic de la casuística estimul-resposta, converteixen de seguida les qüestions greus, plantejades a un termini no immediat, en pura especulació teològica, improductiva i per tant inexistent.

Les amenaces que ens encerclen són, doncs, més petites, i també més urgents i palpables. En realitat, es tracta de preguntes. Preguntes sense resposta aparent. Començant, sense anar més lluny, per la data d'inici d'aquest nou mil·lenni: algú que no sigui Rafael Sánchez Ferlosio, que fa unes setmanes publicava un apassionant article sobre el tema, sap dir si aquesta recau en l'1 de gener del 2000 o bé del 2001? És un interrogant més important del que sembla, equiparable al del nom de la nostra capital, que encara no sabem si és Palma o qualsevol altre (i és que les coses, si no són ben datades i nominades des del començament, després tendeixen a desaparèixer). I l'euro? Algú a aquestes alçades sap dir res sobre l'euro que vagi més enllà de la xifra entre parèntesi que apareix en els extractes de saldo de la Caixa? I el cèlebre Efecte 2000 dels ordinadors? Qui sap explicar-ne alguna cosa que no soni com un guió de pel·lícula dolenta i donar instruccions per pervenir-lo, si és que això és realment necessari? I Europa? Que aixequi un dit qui tengui una idea clara i completa sobre què és i cap on va el procés de construcció de la Unió Europea, ja que, pel que es veu, tant ha d'afectar-nos.

Queda encara una pregunta que m'inquieta particularment: i Mallorca? No fa gaire li vaig sentir a Baltasar Porcel una afirmació que em va semblar tan terrible com verídica. Era aquesta: els mallorquins mai no han sabut donar a la seva terra un mínim d'entitat política, i en conseqüència, Mallorca, al llarg de tota la seva història, no ha passat en cap moment de ser una província. D'aquí a poc més de mig any, els mallorquins aniran una vegada més a votar. Reflectiran les urnes el desig, a les envistes del nou mil·lenni, d'aprofitar l'ocasió per demanar una mica més de realitat i de consistència per a questes illes mitjançant un canvi polític? O, al contrari, haurem d'encetar mil anys més de fer d'aquesta terra una província governada per provincians? No crec que tampoc hi hagi ningú en condicions de respondre-ho, això. Si més no, de moment, és clar. Però mentrestant, una sola cosa sembla clara: a Mallorca, a les Balears, el tercer mil·lenni comença el maig de 1999.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris