cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
27°

Televisió

Li sobraven raons, al nostre company Sebastià Bennassar, per vessar el seu sarcasme en la televisió pública d'Espanya amb motiu de la ja famosa retransmissió de les noces de la filla de la duquessa i el torero. Servidor no m'atreviria mai a contradir ni a corregir Sebastià Bennassar, tot i que, en aquesta ocasió, s'oblidà d'afegir que la dita retransmissió, pels flaixos que n'he vist, és una lliçó de sociologia de la nova Espanya que ni Amando de Miguel, i mirau qui dic, no podria superar. Allò era Espanya-Espanya en vena, charanga y pandereta, cerrado i sacristía, tot plegat a la terra de la Verge Santíssima. Des d'Un, dos, tres, d'Ibáñez Serrador, la televisió espanyola no ens havia obert tants de camins per al coneixement de la realitat nacional d'Espanya, amb perdó de Jordi Pujol.

Gira fulla, i aquesta mateixa Televisió Espanyola, amb l'espanyolitat relativitzada, atenuada per una certa pardaleria mallorquina, és la que ofereix un programa d'aquells de chapeau sobre la vida i els miracles de Josep Melià, incloent-hi la gravació de l'acte d'investidura com a doctor honoris causa per la UIB, a Artà. Tampoc d'aquest programa servidor no en puc donar testimoni directe, però, en fi, un mínim de confiança en el bon criteri de bastants persones permet qualificar-lo d'excel·lent. I, a més, els televidents tengueren un bon avantatge damunt els que anàrem a Artà: ells entengueren el discurs, la lliçó magistral del doctorand. Nosaltres, i no per culpa de la megafonia, poguérem intuir moltes de les coses que va dir, però al final no sabíem, tanta era la confusió acústica, si Melià volia dir blanc o negre, que sí o que no: ens mancava el més important: això és el que un altre doctor, Xesc Bujosa, diu que passa quan llegeixes en llengües estrangeres: s'entén tot llevat de la conclusió final. Bé, idò, aquí es tractava de dir que, si hem de subratllar odissees televisives com la del torero i l'aristòcrata "una espanyolada de León y Quiroga", també és de justícia i d'esperits agraïts posar vases a programes com el dedicat a Josep Melià. Dites aquestes obvietats,i ja que nedam, podríem demanar "demanar no costa res, el no sempre el tenim" a la UIB que publiqui els tres parlaments que s'escoltaren a l'església parroquial d'Artà: el de Fèlix Pons "tan al seu punt que semblava escrit amb bisturí", el del rector Huguet i el del doctorand Melià. I, per què no, també podríem demanar a Televisió Espanyola que posàs a la venda el vídeo amb el material emès, perquè tots poguéssim confirmar les excel·lències del programa. Tot això ja sé que no serveix per a res "vull dir: haver-ho escrit", però per dir que no quedi.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris