lluvia ligera
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
15°

Tonga i els G7

La notícia que ha centrat l'atenció del Regne de Tonga aquesta setmana ha estat la decisió del govern d'aquest país de trencar les seves relacions amb Taiwan, i establir relacions diplomàtiques amb Pequín. L'anunci d'aquest canvi de línia, feta pel ministre d'Assumptes Exteriors, el príncep Lavaka Ata, ha assegurat que els noticiaris d'almenys un país no hagin estat dominats tota la setmana pel cas de Pinochet.

La decisió de Tonga ha coincidit amb la visita a la Xina del president de la Comissió Europea, Jacques Santer, que ha anat a treballar en la millora de les relacions entre Europa i la Xina, i obrir més el diàleg sobre el respecte dels drets humans en aquell país, i sobretot el respecte a les normes de lliure comerç.

Per una part, Santer ha expressat la seva satisfacció sobre les possibilitats que ara se li ofereixen per presentar en veu alta i a Pekín les seves queixes sobre els abusos dels drets humans en aquell país, almenys davant un públic reduït. I per altra part ha expressat la seva gran satisfacció pel creixement en el comerç entre Europa i la Xina en els darrers nou mesos, que ha estat del 16%.

Tonga és el darrer a apuntar-se a una tendència que va començar fa uns anys, quan caigué la Unió Soviètica, i occident decidí no descriure la Xina com un estat comunista, sinó com un país amb una gran economia de mercat en potència.

La reobertura de les relacions entre Tonga i la Xina, de forma modesta, demostra la responsabilitat que té occident en el lideratge en les relacions internacionals en un món que es globalitza, i fa pensar que el tracte contradictori que Europa dóna als casos d'abusos de drets humans a diferents indrets del món ens pot posar molts problemes ètics que haurem d'afrontar en els pròxims anys, forçats per l'avanç de la globalització.

Si la globalització de l'economia ha d'anar acompanyada d'una consolidació del dret internacional, que permetrà l'establiment i bon funcionament d'institucions tan necessàries com un tribunal penal internacional, no hi haurà més remei que establir unes normes que delimitin de qualque manera el que es consideri, en el seu moment, un comportament economico-financer ètic. No serviran els projectes com els boicots i els bloquejos que fins ara els països occidentals han imposat al seu gust a tercers, encara que aquests hagin pogut indicar el camí. No serveixen com a model perquè no corresponen a cap norma regular ni s'han aplicat uniformement, com demostra el cas de Xina i, com no, el cas de Pinochet.

És per això que pot ser interessant el resultat d'un dels debats que han sorgit a la reunió dels G7 aquesta setmana. Alemanya i França defensen que s'imposin restriccions sobre els moviments internacionals de capital, mentre els Estats Units i el Regne Unit s'hi oposen. Està per veure si els països més industrialitzats són capaços de definir unes noves normes per a l'economia internacional que ells controlen cada cop més, que estiguin a l'altura, per exemple, del que haurien de ser les seves exigències globals en drets humans.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris