cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
14°

Lleida, un model de turisme

Se suposa que una «zona turística» actua com a símbol de tota una regió o de tot un país, car la seva funció és definir l'indret davant els de fora. Els turistes no van a un país o a un altre: van, simplement, a zones turístiques, moltes de les quals es podrien construir a dues passes de casa seva. Hi ha moltes maneres diferents d'entendre el turisme, i totes estan relacionades amb el fet d'estimar o no la terra (els turistes, no és necessari que se'ls estimi, deixem això per als sentimentals i els idiotes, però la terra fins ara ens ha mantengut i ho ha de continuar fent). Així, mentre uns intenten atreure els estrangers més calents prometent-los sexe, tripis, alcohol i discoteques on agafar comes etílics, uns altres es decantaran per uns estrangers que s'interessin per conèixer la regió en un sentit més ampli, i en conseqüència converteixen tot el seu territori en «zona turística» al mateix temps que en zona històrica, cultural i natural; Lleida pot servir d'exemple a tots els degenerats.

Lleida atreu els turistes amb la seva essència, amb la sinceritat de les seves valls, muntanyes i llacs, amb el silenci funerari dels monestirs i les esglésies medievals. Les comarques de Lleida són un gran cementiri de construccions romàniques: al Pallars, el monestir de Sant Pere Burgal (enrunat), el santuari de Nostra Senyora d'Arbolo i un fotimer d'esglesietes; a la Vall de Boí, les esglésies de Sant Climent, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí i Sant Miquel de Vielha, la de Sant Andreu de Salardú, la de Santa Eulàlia d'Unha, la de Sant.. Però ja basta de xerrar d'esglésies, que encara diran que m'he ficat al seminari (Déu en persona me n'alliberi): si us interessa el tema, pegau un bot per les comarques de Lleida, on tenen muntat tot un seguit d'itineraris, alguns gratuïts, en els quals també es visiten els castells, les antigues fortaleses militars, com el castell de Llorda, el castell de Mur, el castell de Pallarques o Florejats, o la torre de Vallferosa (la més alta de Catalunya).

Perquè el turisme de Lleida consisteix a mostrar la regió, la seva antiguitat: es mostren els segles; es mostra el paisatge, en forma de muntanyes ensabonades com les dents i els ullals d'un ca rabiós, o en forma de llacs immensos "d'una aigua tan freda que si voleu us hi podeu suïcidar nomes submergint-hi cinc segons el cap: a la vall de Cardós hi ha el llac Certascan, el més gran del Principat. Els turistes van a Lleida per perdre's per les muntanyes pirinenques; poden pujar fins a la calva de la Pica d'Estat "el cim més alt del país", estendre la mirada fent-la rebotar per les penyes nevades i, després d'uns instants de preparació, escopir amb força per contemplar com la saliva es cristal·litza en una botella informe de gel (com tal vegada feia Verdaguer quan meditava des de la punta del Canigó); els turistes també van a Lleida per passejar-se pels seus boscos, entre pins negres, avets, bedolls, nerets, nabius, ginebrons, gencianes, orquídees i lliris de neu, i si tenen sort encara podran veure corrent, entre arbres i arbustos "esperem que no cap a ells" un animaló típic, rabassut, místic i bell com el porc senglar. I sens dubte si hi ha cap turista il·lustrat en literatura catalana, pensarà: eren els porcs senglars les fades de Verdaguer? I, per ser justos, no podem deixar de parlar d'aquests boscos sense fer referència als bolets "ara mateix no dispòs de la informació sobre si per allà hi ha bolets d'aquells que quan surten són blancs i ovalats i tenen el tamany d'un ou..., sí: que quan n'hi ha molts sembla que ha passat una gallina molt ponedora per la vall...; lleidatans, contestau-me perquè el dubte no em deixa dormir.

Els responsables del turisme de les comarques de Lleida no han construït «zones turístiques», sinó que han adaptat les seves terres perquè es puguin visitar. Els lleidatans intenten conservar l'esperit del seu poble, i és aquest esperit allò que mostren als visitants "cal dir que, com podeu imaginar, Lleida també és apta per a «turistes d'aire condicionat», i posa a la seva disposició tot un seguit d'hotels d'alta categoria"; però tornem a l'esperit del poble: a Lleida ens donen a conèixer la història, que ha quedat petrificada en forma d'esglésies, monestirs i castells, i també en ceràmiques "la seva típica ceràmica negra" i en la gastronomia "plats com el conill amb caragols, animals com la truita de riu i el porc senglar, embotits com el xolis i la secallona, pastisseria com la coca de llardons i el brossat, etc." En definitiva, mostra la seva tradició, costums, paisatge i història als turistes, mentre que altres indrets, potser moguts per l'autoodi, destrueixen les seves cales i marines, venen les seves muntanyes, i després construeixen «zones turístiques» de ciment. Duguem un ciri o un petard a la marededeueta perquè Lleida no es desencamini com tantes altres comunitats.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris