cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
16°

Històries de la ciutat

No fan pila, però reconec que tenc pendent de pagar algunes multes per haver-me passat de temps amb l'ORA. Mai no l'he excedit a hores de tertúlia, al temps, sinó que he estat multat per no poder deixar les feines a mig fer. Són multes legals, encara que injustes, que no m'haurien posat uns vigilants que tenguessin la saviesa d'ésser condescendents amb els pecats venials dels seus conciutadans. Precisament, a qualsevol punt de la ciutat que no sigui el centre, la condescendència municipal amb els abusos de la gent és tan excessiva que es confon amb la desídia. En els carrers estrets del Terreno, els automobilistes han decidit que la manera més còmoda i barata d'aparcar consisteix a deixar el cotxe sobre la voravia, sense parar esment en el fet que els vianants, en molts de casos infants o gent major, es veuen obligats a transitar per mig de la calçada. Curiosament les patrulles de la policia local, que passen de tant en tant per aquests carrers, mai no s'han entretingut a multar els infractors. Així que si no hi ha barris de primera i de segona, per part de Cort, hem de pensar que és més punible un conductor que triga uns minuts a canviar el cotxe d'estacionament, que un altre que obstrueix el pas dels ciutadans per la voravia. Sigui com sigui, el Terreno és un barri deixat de la mà de Déu, cosa que em fa pensar que els veïns s'haurien de plantejar molt seriosament la possibilitat d'exercir la insubordinació fiscal. Si l'Administració no vetla per resoldre aquells problemes mínims, de tipus urbanístic, que afecten la convivència i l'habitabilitat de la zona, ni tan sols s'inclouen quatre duros en el pressupost del pla Mirall per a rentar la cara a un grapat de carrers, no té dret moral a parar la mà de casa en casa. L'abandó en què viu el Terreno és dolorós. En el carrer de la Salut, el voladís de la Posada de Bellver cau a trossos. Tampoc no s'han adonat d'aquesta anomalia les patrulles de la policia local. O no li han concedit importància perquè al cap i a la fi les teules no són bombes. A la cantonada del carrer de Lleó amb Robert Graves, hi ha un d'aquests horribles pals de fusta de GESA, que duu una inclinació superior a la que dóna caràcter a la Torre de Pisa. Està situat, exactament, al costat del col·legi La Immaculada, i em fa la impressió que pot caure qualsevol dia d'aquests. I si cau farà estrall. Tenc entès que diferents veïns de la zona han avisat del perill que suposa, però ningú no els ha fet cas. Fet i fet, totes les coses que jo dic han estat esventades en va per distints mitjans de comunicació, la qual cosa em predisposa a pensar que ni a Cort ni al carrer de Sant Ferran no llegeixen la premsa. Vull dir que no tenc cap esperança d'ésser escoltat. Si faig meu el malestar del veïnatge, és perquè aquest munt de greuges s'avenen amb la història que a continuació pas a contar-los. És la següent: l'escriptora Antònia Vicens ha tingut el bon gust de restaurar una casa amb jardinet, a Robert Graves, al costat de l'església del Terreno. I vetla perquè la gent desconsiderada amb l'entorn no el continuï degradant, emparant-se en la impunitat més pregona. Vet ací idò que a l'escriptora Vicens li han aplicat allò de si no vols tassa de brou, beu-ne tassa i mitja. Un veí, d'aquests que consideren el carrer propietat seva, li aparca, diàriament, a un pam de la porta, una motocicleta que cobreix amb una flassada esquinçada i descolorida. Per un no em facis mal a la vista, ja hi ha hagut estires-i-arronses entre l'una i l'altre. Un vespre d'aquesta setmana, l'escriptora Vicens ho contà tot a la policia local. Pretenia, Déu meuet!, que aquesta posàs remei a aquell espectacle de mal gust. El funcionari que l'escoltava a l'altra part del fil telefònic, li va dir bonament que ells se'n rentaven les mans davant foteses d'aquesta mena. Però a mesura que l'escriptora Vicens insistia en els seus punts de vista, l'home va canviar de tarannà. «No veu "li va replicar, a punt de perdre la paciència" que vostè ens parla d'una agressió estètica...?» I sense afegir res més li tallà la comunicació. Llegesc que el Patronat Municipal de l'Habitatge acaba de convocar els premis de Rehabilitació de Palma. Pura façana electoralista, pens. Per defensar els valors que enalteix el Patronat, a Antònia Vicens li ha vingut d'un pèl que no la multassin.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris