cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
14°

Absències a la carta del restaurant

Un lector benevolent "deu ser l'únic lector d'aquesta finestra" m'aplega pel carrer i, mentre feim plegats un tros de camí, planteja una qüestió seriosa a partir d'un escrit que va aparèixer aquí mateix fa dos dies. S'hi deia, en síntesi, que la manca de pluja ha permès que algunes classes de figues encara madurin lentament a l'arbre, la qual cosa les converteix en un fruit realment únic, extraordinàriament gustós, molt fi. El lector diu: "Jo som ciutadà, no tenc figueres ni sé si les reconeixeria quan ja han perdut la fulla.

"Vostè s'ho perd: les figueres, despullades, són arbres d'una gran personalitat. Les més velles disposen de tot el brancam de manera molt turmentada, i recorden arbres pintats per alguns romàntics.

"Aquest aspecte merament estètic no m'interessa, almenys tal com vostè me'l presenta. Tornem a les figues tardanes. No vull negar que tot quant deia al seu escrit sigui veritat, però em pregunt per què aquesta veritat no es manifesta a les cartes dels restaurants: ni dels de mig pèl ni dels de moltes forquetes.

"Aquesta, benvolgut lector, és una qüestió per a la qual no tenc resposta. Podem perorar sobre el tema, si vol, però servidor desconec les raons per les quals els nostres millors restaurants sovint es mostren tan poc atents a uns quants productes del país que no tenen parangó.

"Les figues, idò, no són un cas aïllat.

"Ni de molt. Hi ha una escassíssima sensibilitat en l'elecció de les matèries primeres. Alguns restaurants les elegeixen segons el prestigi internacional de les matèries, però massa freqüentment no saben veure allò que tenen davant el nas.

"Per ventura no tenen nas.

"Almenys en tenen per a altres coses. A l'hora de confeccionar la factura, sovint en tenen massa, de nas. Però no ho arreglarem. Hi ha en tot plegat un gran problema d'harmonització d'interessos, de bon acoblament entre la ciutat i el camp: per ventura aquesta tasca seria de les que requereixen polítiques concretes de la conselleria que s'ocupa d'aquestes qüestions, o que se n'hauria d'ocupar. (Abans d'endinsar-nos pel camí de les conclusions ombrívoles, cadascú tira pel seu vent. Tal dia farà un any).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris