nubes rotas
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
14°

Reflexions entorn de l'educació en la societat de la informació

A mesura que s'acosta, l'any 2000 es converteix en una data emblemàtica.
Anticipar el sentit i els efectes dels canvis que s'anuncien per minimitzar els efectes negatius, intentar aprofitar les potencialitats, o, si més no, intentar comprendre per què es produeixen, són reptes que ens afecten a tots.

La globalització de l'economia, el progrés científic i tecnològic i l'emergència i consolidació de la «societat de la informació» que defineix una nova revolució, la revolució digital, basada en la generalització de l'aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), són factors que expliquen la profunditat i l'acceleració dels actuals processos de transformació.

Des del punt de vista social, la generalització de les TIC farà possibles noves vies per a la comunicació interpersonal, per a l'exercici democràtic, ... però també, si no es pot assegurar que tots hi tinguin accés, pot posar en perill les conquestes socials que Europa ha assolit i que en constitueixen un dels trets diferenciadors.

La competitivitat i l'ocupació depenen, cada cop més, de la producció, accés i disseminació de coneixements i d'informació i de cada vegada menys de la producció de béns físics. Dins aquest context, pertànyer a la Unió Europea implica una forta competitivitat interna "mercat únic- però, també, l'avantatge de poder fer un front comú per lluitar contra problemàtiques comunes.

Combatre la tendència "molt arrelada- d'afrontar els reptes, els problemes, des de posicions d'aïllament, a partir del treball cooperatiu (a nivell europeu, interdisciplinar, entre els diversos agents i sectors de la societat) esdevé, així, una necessitat.

Treballar conjuntament per definir i construir una Europa del coneixement, una Europa més competitiva, capaç d'aprofitar les noves activitats emergents per crear més i millors llocs de feina, però també una Europa social mes justa i solidària, on no s'agreugin les diferències entre els ciutadans, les regions i els estats, ha de ser un dels objectius prioritaris.

La innovació, la recerca i, especialment, l'educació i la formació a l'abast de tots constitueixen elements clau dins aquest procés. I, si bé tots els col·lectius "amb independència de l'edat i el nivell social- han de tenir possibilitat d'accedir-hi, són els joves els que han de ser especialment encoratjats i ajudats per aprofitar les possibilitats emergents, per preparar-se per afrontar els nous reptes.

Malgrat això, és un fet que, per tot d'Europa, molts de joves abandonen l'ensenyament obligatori, o acaben els estudis normalment, sense haver adquirit una preparació adient que els capaciti per a la seva integració actual i futura a la vida activa, social i laboral.

Les dades de la Comissió Europea mostren que aquells que no disposen d'una formació bàsica adient, tenen poques possibilitats d'adquirir noves destreses i adaptar-se a la nova societat i que bona part d'aquest col·lectiu passa a augmentar la llista d'aturats de llarga durada.

Si hi afegim el fet que la rapidesa dels canvis tecnològics i l'evolució del mercat laboral converteix, a curt o mig termini, en obsoletes les competències adquirides, es comprèn que el col·lectiu que no hagi assolit les destreses bàsiques necessàries tindrà greus dificultats per accedir i a una formació al llarg de la vida i aprofitar-la.

Sembla que els joves europeus comencen a ser conscients d'aquesta situació. Així, el 1997, els resultats de l'enquesta que va promoure Edith Cresson, membre de la Comissió Europea, mostren que la preocupació més greu dels joves europeus de 15 a 24 anys consultats era l'atur (un 75.7% pensava que l'atur hauria de ser la primera de les prioritats de la Unió Europea) i, a la vegada, consideraven una bona educació bàsica com una de les vies adients per millorar aquesta situació.

El món educatiu ha de preparar-se per respondre a les noves exigències. Però, aquesta no és una tasca que el professorat pugui dur a terme de manera aïllada. Cal que tota la societat comenci a plantejar-se com haurà de ser l'educació i la formació en el segle XXI i, més específicament, quina és l'escola del futur que volem.

Caldrà redefinir papers, establir i assumir noves responsabilitats. Es poden, des d'ara, donar una sèrie de pistes per orientar processos de reflexió i debat en torn de l'escola del futur.

El paper del professorat, la importància del procés d'ensenyament aprenentatge, especialment dins l'ensenyament secundari obligatori, el valor del coneixement, en general, han de ser revaloritzats.

L'escola ha de ser cada cop més una escola oberta, permeable, a la participació de la societat. L'educació ha de ser una responsabilitat compartida, en major o menor mesura, per tots.

L'escola haurà de respondre a les exigències del món del treball i donar a tots els alumnes les competències clau que els capacitin per accedir al món del treball, a la vegada que els capacita per desenvolupar-se com a individus i com a ciutadans, per conèixer i assumir els seus drets i les seves responsabilitats, per viure dins la societat de la informació. En definitiva, l'escola, l'administració educativa, les empreses, els agents socials, la Universitat, per constituir vertaders motors de transformació, innovació i humanització de la societat, hauran de treballar conjuntament.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris