algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
15°

El fill de P. i altres presumpcions

L'estrella Garzón no havia brillat mai amb tanta potència mediàtica. No havia traspassat les fronteres com ho ha fet aquesta setmana, arran de l'afer P (de Pinochet). Una acció legítima, èticament plausible i ben orquestrada. Però, a la pràctica, és previsible que les conseqüències que portarà sobre el presumpte autòcrata assassí "no li podem treure el presumpte fins que no sigui jutjat, i això ho saben bé els qui el defensen" no seran més que pessigolles als peus.

El que passarà al mig és dubtós "no sabem si anirà a judici, si les altes esferes internacionals mediaran perquè això no passi o si Garzón es farà enrere en el darrer moment, fruit d'amenaces contra la seva persona i la seva família "accions gens impensables entre els presumptes sicaris de don Augusto.

El final, però, és ben previsible: Pinochet morirà al llit de ca seva, senador vitalici, amb immunitat absoluta, en impunitat total.
La família del presumpte exdictador "és presumpte perquè, presumptament, encara dicta" criminal involucrat en una purga política, presumptament il·legal, ja ha dit la seva. Augusto Pinochet júnior "així l'hauríem de conèixer, en honor al presumpte suport nord-americà a la dictadura de son pare", en endavant, fill de P. "per escurçar: la paternitat no és mai presumpta per als homes d'Honor", en una entrevista concedida a Catalunya Ràdio, donava la mesura del que havia estat son pare. Va dir que els espanyols morts a Xile «no eren angelets», que en una «revolució» no es pot anar demanant la nacionalitat abans de disparar "primer disparen, després pregunten", que hi haurà represàlies, que això no acabarà així... El fill de P. el defensa: és son pare, és gran, l'anaven a operar i un jutge estrella de la Madre Patria té els sants òrgans de voler detenir-lo. La resta del món ni es recordava, de don Augusto...

I, mirau per on, en contra del que pogués pensar qualsevol ment democràtica, al fill de P. li han sortit germans putatius: fills naturals de la relació de son pare amb altres: amb la Malvina, amb l'oncle Sam.

Tot i el rebombori internacional, és a Xile on l'acció de Garzón ha tengut i tendrà més repercussions: al cap i a la fi, les coses continuen tal i com ell va voler que seguissin; encara que Frei va ser elegit democràticament, ningú no ha passat comptes. La transició xilena és massa llarga perquè el presumpte exdictador encara carbura políticament. Com va dir el fill de P., això no acabarà així.

El trasbals que ha provocat l'afer P. a l'Estat espanyol és purament epidèrmic: potser en el fons tot és només una manera de reafirmar un règim democràtic que darrerament s'havia posat massa en dubte, una demostració que Espanya està en condicions d'acusar, cridar a judici (i finalment, deixar anar). És un inflar pit per pujar la moral i escalar en el rànquing de països més democràtics. Aquestes mostres de netedat no són mai profundes; sinó un donar la cara, mostrar la façana, un presumir d'allò que es vol tenir...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris