nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:

L'Essència venç el Gabinet Caligari

Entre 1983 i 1995 Gabriel Cañellas dirigí el PP i el Govern amb mà de ferro per a l'essencial i amb un absolut menfotisme per a tot l'accessori. L'Essència era ben simple: fer el que fos perquè el model de desenvolupament econòmic basat en el consum creixent de territori no tengués mai cap impediment. Aquesta ha estat, des dels anys cinquanta, l'única intenció política (anomenar-la ideologia seria excessiu) de la dreta de les Balears, i que tan bé representà Cañellas. Totes les altres coses, tot, era accessori. Mai no hi hagué una actuació de govern pròpiament dita i cada conseller, mentre no tocàs l'Essència, podia fer i dir el que fos.

Quan Jaume Matas arribà a la presidència decidí canviar la penosa imatge que tenia el govern després dels afers del Túnel, Cañellas, Gilet, Calvià, Soler, etc. Matas, un jove funcionari amb ambició, pertanyia a la generació dels tecnòcrates fets professionalment en el si de l'autonomia canyellista: res d'ideologia, tot per a les estadístiques macroeconòmiques. Sense formació política (ni orgànica, ni naturalment ideològica), una vegada assegut a la cadira de Cañellas, decidí suplir el buit ideològic amb un grup d'assessors, majoritàriament externs a les famílies del PP, i algun fins i tot extern a l'organigrama del Govern, que dissenyaren una intel·ligent i efectiva tasca de regeneració mediàtica, intentant recobrir amb uns apunts d'ideologia l'acció del Govern. Però els assessors, el gabinet caligari, sense conèixer bé l'Essència del PP, oblidaren que el partit de Matas està disposat a acceptar qualsevol desviament dialèctic o ideològic del president, excepte per un costat. Acceptaria que Matas es mostràs favorable a l'autodeterminació dels Països Catalans o que reclamàs la intervenció de l'exèrcit per acabar amb els nacionalistes, fins i tot acceptarien que fes obligatori l'ús del català estàndard al carrer o que se li acudís reformar l'Estatut per fer llengua oficial el bálêà... però el que mai no li poden acceptar, com ha passat, és intentar tocar l'Essència, menyspreant de passada la manca d'ideologia del partit, que és la seva raó de ser. Per això l'han fet tornar endarrere i per això mateix mai no li perdonaran aquesta imprudència d'encendre el foc urbanístic amb només dos resultats: molestar profundament els Guardians de l'Essència i, al mateix temps, servir per enfortir el Pacte de Progrés, davant la desesperació del sector de l'Essència més procliu a entendre's amb una part del Pacte. Matas i el seu gabinet han comès el més gran error, perquè ara els Guardians, per molt que s'odiïn entre ells tenen un odi comú: Matas. Els Guardians pactaran la llista electoral perquè el president estigui tot sol davant el futur grup parlamentari, asegurant-se així que faci i digui el que vulgui manco intentar tornar a tocar l'Essència o bé que si ho intenta, sàpiga (com l'amenaçaren divendres passat) que seriar el darrer que faria com a president.

Definitivament, l'Essència ha guanyat el Gabinet.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris