nubes rotas
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
15°

Quina democràcia

L'allunyament del món polític del món real sembla créixer. El desprestigi de la política avança al mateix ritme que la seva professionalització. I tot plegat comporta un qüestionament sobre la validesa de l'actual model dominant de democràcia. Sense voluntat d'exhaustivitat, es podrien enumerar diversos àmbits on caldria una reflexió innovadora sobre la democràcia. D'entrada, cal plantejar-se les limitacions de la democràcia representativa. És suficient que els ciutadans siguin cridats a votar periòdicament per garantir la fortalesa i la representativitat del sistema? Crec que no. Les votacions asseguren una democràcia per delegació on el ciutadà amb prou feines se li reserva la possibilitat de castigar un governant quan la seva acció ha desagradat, i encara, la seva decisió està molt mediatitzada pels aparells de propaganda i pel control dels mitjans de comunicació. Però en canvi el ciutadà no pot, en el model espanyol, participar en la presa de decisions, qüestió que el faria molt més responsable del que ho és ara. Una democràcia participativa com la que hi ha en alguns països nòrdics o alpins facilita als ciutadans la possibilitat de començar pel seu compte iniciatives legislatives o bé ser consultats sistemàticament a través de referèndums sobre lleis o decisions sorgides del govern. Quan es poden posar a votació el nivell d'impostos, la quota d'inmigració o els limits de velocitat s'està configurant una democràcia directa que assegurarà la confiança dels ciutadans en el sistema. Escamotejar aquesta possibilitat per la por a constatar que una societat és més conservadora o progresista que la classe política que els representa, forma part de la pervivència del despotisme il·lustrat.

Una altra qüestió és la de la qualitat del model de representativitat. Un sistema electoral com el de Hondt que assegura una certa proporcionalitat però que prima els grans partits, només es justifica per la creença que la societat és immadura i cal garantir, de forma esbiaixada, la governabilitat. La manca de proporcionalitat absoluta o els sistemes electorals majoritaris estan pensats per a societats adolescents incapaces d'assumir la cultura de la coalició, de la concertació, del pluralisme. I una vessant escandalosa d'aquests esbiaixaments de representació és l'adjudicació territorial d'escons. Que un diputat de Sòria necessiti 20.000 vots per sortir i un de Barcelona en necessiti 120.000 diu prou de la perversió del sistema. Així com que més de tres milions de ciutadans de la circumscripció de Barcelona siguin representants per quatre senadors com els prop de 100.000 de Sòria. Estem davant d'una democràcia en la qual tenen més representació els quilòmetres quadrats que els ciutadans i aquest fet es fa més explosiu quan estem parlant de nacionalistes diferents.

La representació té doncs una vessant territorial evident. En quin nivell cal que es decideixin les coses, quin àmbit ha de tenir prepondèrancia? El municipi, la nació, l'estat, Europa? En quin escaló la decisió democràtica, sigui directa o indirecta, ha de prevaler? Té cap sentit que les coses que afecten l'ensenyament o la sanitat les continuïn decidint bàsicament les majories del Congrés de diputats i que les autonomíes només puguin desplegar les lleis bàsiques? Té sentit que alguns serveis socials es decideixin al parlament autònom quan s'acaben aplicant a nivel local? O bé, té lògica prendre decisions sobre contaminació atmosfèrica en un estat, quan es necessiten acords internacionals? I és ben clar que en la resposta a aquests interrogants el que en surt més mal parat és l'estat centralista de base plurinacional, però no així l'estat corresponent a una sola nació i a una societat amb un cert grau d'homogeneïtat en el nivell de vida i en els valors.

Un aspecte que ha deteriorat molt la imatge de la polìtica és la corrupció. I aquesta, que individualment és inevitable i cal combatre amb la justícia, no hauria de ser, però, un sistema instal·lat al costat del poder. La clau de la corrupció està en el poder discrecional que polítics i funcionaris tenen sobre una sèrie de recursos públics alhora d'adjudicar obres, comprar béns o serveis o contractar personal. Per tant, la transparència i la competència en les relacions entre administració pública i ciutadans o empreses privades són bàsiques per evitar problemes. La desvinculació directa dels polítics de les decisions, la creació de jurats rotatoris representants del poble i dels professionals a l'hora de decidir adjudicacions d'obres i serveis, l'absoluta transparència en les ampliacions de personal són la base per evitar mals majors.

Un altre element de la democràcia participativa és la possibilitat que de forma creixent els ciutadans i usuaris de l'estat del benestar siguin més actius a l'hora de ser exigents sobre els serveis i prestacions que ha de subministrar l'administració. Aquesta exigència que s'ha de vehicular a través de millors organismes de representació i de control sobre l'administració, ha d'anar acompanyada però d'una més gran responsabilitat del ciutadà a l'hora de determinar la despesa. I per això és bo que els imposts que paga el ciutadà a casascun dels nivells de l'administració siguin suficients per afrontar els serveis que presta cadascun d'aquells. La transparència fiscal contribueix a crear ciutadans responsables. Aquesta responsabilitat segurament s'estendrà a la seva disponibilitat a assumir familiarment o de forma solidària aquells dèficits socials que l'Estat és incapaç d'abordar sense endeutar-se.

Finalment totes aquestes qüestions poden complicar-se si la construcció europea no resol el dèficit democràtic de les seves institucions. Cada cop es prenen més decisions a Brussel·les però el Parlament europeu no té el control adequat sobre l'Executiu i els estats s'escuden en Europa per escamotejar de vegades les decisions dels propis parlaments o per laminar les competències de les administracions subestatals. Hi ha, doncs, molt de camí per córrer per millorar la democràcia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris