cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 26°
26°

Una Administració prudent

L'Administració, en els àmbits de la Funció Pública i de l'Educació, ha tengut molta cura de no engrunar-se els dits amb el cas Palou. I ha actuat amb una habilitat i prudència (a què no ens té, per desgràcia, acostumats) dignes d'objectius més nobles.

Primer: fent cas omís dels milers de firmes amb què es va manifestar el rebuig a l'expedient que se li instruí, es dictà sentència en ple mes d'agost, quan els potencials contestataris es troben dispersos i de vacacions.

Segon: s'insistí que es tractava d'una sanció per falta d'obediència, desconsideració amb els superiors, i atemptat contra la dignitat dels funcionaris (de quins, per cert? No contra la meva). Però és obvi que la convivència diària en molts d'Instituts porta a situacions de tensió entre professors i equips directius que sovint podrien avaluar-se de la mateixa manera, però mai no s'havia fet. Són coses que, sistemàticament, es resolen en el centre de treball. Per tant, aquí hi ha alguna cosa «especial». Certament, molta gent troba que en Palou és un provocador; però n'hi ha moltes, de provocacions, i no solen acabar en expedient. Aquesta vegada, emperò, sí. Què té de singular? Que arrenca d'un intent de reivindicar la llengua. Ni més ni pus.

Tercer: s'actuà contra Josep Palou, concretament, amb una insòlita (en el ple sentit de la paraula) duresa, per dir-ho amb un eufemisme, perquè així s'aconseguien dos objectius d'un cop: un, satisfer les persones que no poden sofrir en Palou, perquè es troben en l'altre extrem ideològic; l'altre, més maquiavèl·lic, assegurar-se que les entitats que haurien d'haver donat suport a Palou, no mourien un dit, per mor de l'estigma del «barco de rejilla». Per això aquesta esperonada només podia fer-se contra Josep Palou i no contra cap altre. Em va semblar interessantíssim que, a la Diada per la Llengua, en plena efervescència del cas Palou, i sota l'esplendorós eslògan «Planta cara», cap dels oradors, ni el de l'OCB ni cap altre, no fes la més mínima referència a la cara que planta Josep Palou, ni a com li surt de «cara» la cara que planta. El sou de dos mesos, per ara.

I aquí ho teniu. Un èxit rodó, el de la nostra Administració. Tenc la impressió que acusar de maquiavèl·lics i d'habitualment inhàbils els meus màxims superiors deu ser una falta greu de desconsideració. Si és així, ja poden ser partits a instruir-me un expedient disciplinari. Si no ho fan, hi haurà un greuge comparatiu. Un altre. Però ja no ve d'un.

Pere Palou. Funcionari d'Educació

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris