llovizna
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
14°

El President i l'astronauta

L'astronauta espanyol Pedro Duque se'n du un cenallonet amb alguns queviures que amenitzin la rutinària dieta que proposa la NASA a aquests descobridors. I, en aquest cenalló, hi ha posat formatge de Maó. Supòs que el conseller Cardona ja deu tenir in mente fitxar-lo perquè protagonitzi una campanya de divulgació del formatge maonès: seria una bona ocasió perquè el president Matas es fotografiàs devora l'astronauta: hi han pensat els responsables de la imatge, de la figura del President? En aquests moments, una foto del molt honorable Jaume Matas amb el senyor Duque donaria molta més imatge que la que s'obtengué de la visita de Michael Douglas. A l'actor, com que no hi havia res a fer mentre els fotògrafs disparaven, el President se l'endugué a fer un cafetet. L'astronauta podria ser fotografiat encetant una bona peça de San Patricio, posem per cas, o de Coinga, i el podria tastar: el sabor característic del formatge maonès l'enlairaria, en un flash-back rutilant, cap als espais siderals. Devora, un tassonet de vi negre d'aquí.

Aquest al·lot, a més, pareix simpàtic, cordial, i no crec que es negàs a fer una promoció com la del formatge maonès, un producte molt distingit, selecte i popular alhora. El President es podria limitar a visitar-lo durant el rodatge de l'espot. Prèviament filtrada la visita, els fotògrafs no s'ho perdrien. Servidor crec que el nostre President té un cert aire kennedyà encara que amb un marcat caràcter de Jaume III. Me'l puc imaginar perfectament al costat d'un astronauta. En aquestes illes tenim de tot: gent d'un primari i d'un rústec irreparable, i gent presentable a qualsevol banda del món. Parlam de perxa. Una altra cosa és quan fan política o quan parlen: aleshores també hi ha de tot, però les possibilitats d'aprovar disminueixen, lògicament. Per a molts, ara fa mal de dir si el president Jaume Matas aprovarà o no, entre altres coses perquè qui fou elegit és el senyor Gabriel Cañellas. N'hi ha que diuen que Matas està enfornat, i que en treure'l del forn sabrem si està ben cuit o encara li falta una estoneta. Però aquesta qüestió, de tan secundària, és pràcticament irrellevant. Com que en aquest país no és menester fer política, es fa imatge, es fan gestos, i qui dia passa anys empeny. Servidor crec que van errats els qui pensen que tot un rosari de contradiccions possibilitaria un seriós exercici d'alternança en el poder. No som gent rancorosa, no demanam comptes als governants. Som molt bons al·lots, sobretot si els governants no es fiquen on no s'han de ficar. Ja ho va dir Franco a aquell jove aspirant a polític: «Haga como yo, no se meta en política». Aquí fins en això "o sobretot en això" som franquistes. No ens ficam en política. Però la imatge és necessària per ocupar el poder. No fotem.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris