bruma
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°

El missatge popular

Rere els rictus de fals triomf dels cappares del Pacte de suposat progrés, comença a mostrar les dents la primera de les alarmes, la que els recorda que, tot i les tombarelles polítiques que s'afanyen a protagonitzar un dia sí i un altre també, els ciutadans de Balears ja no es creuen cap de les seves fantasies, que no són altra cosa que el darrer recurs per tal d'evitar reconèixer un fet clar i molt il·lustratiu: rere la suposada alternativa de centreesquerra per al govern d'aquesta comunitat hi ha poca cosa més que boira i un enfilall d'ambicions només satisfetes a mitges.

En el darrer debat sobre l'estat de la comunitat va quedar prou palès que al «guirigai» que governa el pomposament autodefinit Govern de Mallorca "una concessió a l'estufera institucional sense cap base real" no li importen ni molt ni poc els problemes vertaders dels ciutadans d'aquestes illes, ni si la tasca d'aquests equips de govern durant tres anys llargs "enmig d'una crisi interna que hem sabut tancar d'hora, a fi de no perjudicar una gestió eficaç" ha suposat una millora efectiva de les condicions de vida dels homes i dones que viuen i treballen a la nostra comunitat. Per als beneficiats del Pacte "incapaços de sotmetre la realitat a una anàlisi allunyada de prejudicis i tòpics gastats" el govern del Partit Popular és únicament l'entrebanc molest que els separa d'un poder polític entès com a fi en si mateix, i no com a mitjà per a conformar una societat més justa i més lliure.

Ha fet molt bé el president Matas en no entrar dins la vulgar trampa preparada pels ansiosos portaveus de l'oposició, als quals sembla inútil voler dur a les arenes del diàleg i el compromís, cegats com estan per arribar al Consolat de la Mar al preu que sigui. Estan cegats fins arribar a la conclusió "molt representativa, per cert, d'un tarannà superb fins al deliri" que les ofertes de diàleg del president Matas, les seves responsables invocacions a debatre fórmules de consens per als problemes d'aquesta terra, són símptomes de debilitat quan realment és tot el contrari: només qui té una concepció ampla i generosa del poder pot estendre la mà a altres idees i altres sensibilitats, un exercici de tolerància democràtica que semblen desconèixer els que pretenen presentar-se com a alternativa per governar aquestes illes.

La consolidació d'un missatge renovat dins el si del Partit Popular a Balears posa el Pacte del suposat progrés a un pèl de l'atac de nervis. Els aspirants a «ésser qualque cosa» l'any 1999 es troben amb els ploms de la imaginació totalment fusos quan s'han d'enfrontar a un partit que ha perdut definitivament els complexos residuals, la por de defensar "amb arguments amb una mà i la llei amb l'altre" una concepció d'aquest país insular fonamentada en el respecte a la llibertat com a valor suprem de l'individu i en un altre principi elemental però que tal vegada convendria recordar als amnèsics, enguany que es celebren els 50 anys de la Declaració dels Drets Humans: TOTS els ciutadans som iguals davant la llei.

Qualsevol debat que es pugi dur a terme sempre haurà de partir d'aquesta premissa insubornable. Si els altres volen frivolitzar els termes de la discussió, si troben satisfacció a l'hora de manipular els ciutadans amb pseudoarguments suposadament progressistes "que en realitat no són més que trets profundament reaccionaris" que ho facin: en aquest punt és plenament vigent el refrany mallorquí que afirma que, segons l'al·lot, la jugueta.

El Partit Popular de Balears només vol i pot tenir una única acció de govern, amb el seu president Jaume Matas al capdavant: treballar perquè aquestes illes continuïn essent no només el mirall de benestar econòmic en el qual es contemplen les altres comunitats de l'estat, sinó també un espai de llibertat on cap fórmula d'exclusió tingui cabuda. I per fer això hem de governar sense mirar darrere ni tampoc al costat: la iniciativa és només nostra i són els altres els qui han de plantejar al partit si volen remuntar el resultat. El missatge popular, el nostre missatge, no pot romandre condicionat mai més pels exabruptes messiànics dels que "definitivament ja d'esquena a la realitat" ja no tenen cap conill per treure's el capell.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris