nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:

La necessària llibertat de Pinochet

És perseguible un dictador perquè un jutge d'un altre país el consideri un genocida? La «globalització judicial» és vertaderament desitjable com a recanvi del sistema internacional basat en la sobirania legal de cada país, excepte en els casos que tribunals internacionals així ho dictaminin?

Els delictes contra la humanitat per genocidi són els que responen a un acord polític entre les potències per perseguir culpables (que mai, evidentment, no són cap de les potències) pertot arreu i en qualsevol moment, perquè es considera que no estan subjectes a territorialitat ni tampoc a prescripció. L'escenificació jurídica d'aquests acords polítics són els tribunals internacionals, l'exemple més clar dels quals fou el de Nüremberg. És Pinochet un comdemnat per un tribunal d'aquestes carcaterísques? No. Pinochet va ser un dictador, repugnant com tots, però no va ser rebutjat per la comunitat internacional. I, per cert, ara que el PSOE demana que se'l dugui a Espanya per jutjar-lo, convé recordar com exemple de la diplomàcia internacional que el govern de Felipe González tenia relacions polítiques i comercials amb la dictadura xilena, i el PSOE no posava cap emperò quan Espanya comerciava amb Xile, molt discretament, venent-li milers de milions en material de guerra, com les tanquetes que servien per repressaliar la dissidència. La dictadura de Pinochet mai no ha estat condemnada per un tribunal internacional com a genocida. Per tant, la llibertat del dictador hauria de ser la lògica conseqüència del manteniment del sistema diplomàtic internacional que per molt imperfecte i injust que sigui, evita a la comunitat internacional mals majors, com seria sens dubte la generalització de la doctrina Garzón i de les absurdes teories sobre «globalitzacions judicials» que sense paraigües de tribunals internacionals constituïts per cada cas concret, portarien mitja humanitat a ser jutjada per l'altra mitja.

Però és que, a més, la política internacional ha de ser això: política, i no ha d'estar sotmesa a la judicialització unilateral, per molt que a Espanya això s'hagi convertit en trista norma. La qüestió, per molt greu que sàpiga, és: ha de permetre el govern espanyol que es jutgi a Espanya un dictador estranger? De cap manera. La llibertat de Pinochet és l'únic camí per no perjudicar els interessos espanyols a Xile i Argentina (països que ja han insinuat reaccions) on hi ha inversions bilionàries.

Seria incomprensible que a Espanya, amb el plàcet de Clinton, es jutjàs el dictador que els EUA varen ajudar a crear, i de resultes d'aquest estrambòtic afer les empreses nord-americanes substituïssin en aquests països les espanyoles. Clar que ben pensat, després de llegir i sentir tantes coses aquests dies, això de fer de neoquijotes en versió internacional agrada molta gent, a pesar que sigui a costa de perdre-hi bilions. Ja se sap, más vale honra sin barcos...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris