cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 16°
19°

El Alcázar

Va succeir a la part forana. A la postguerra, uns contrabandistes, que fugien de la Guàrdia Civil, tiraren els sacs de tabac que portaven per damunt d'una paret que era arran de la carretera. Feia fosca tancada i, de manera casual, acabaven de descarregar a l'hort d'un convent de monges. Això no obstant, no patiren en adonar-se'n. Tenien confiança en les bones dones. Així que, l'endemà, tocaren a la porta de la congregació, explicaren l'incident i recuperaren tot el botí. Aleshores, ells, agraïts, feren donació d'una Verge al convent, i l'acte de benedicció de la imatge congregà totes les forces vives del poble, entre les quals abundaven els guàrdies civils i els contrabandistes. Fa uns anys, un antic cabaret de Palma, s'habilità com a església. I, darrerament, unes monges que han fet una capelleta a la seva casa de camp, han aixecat l'altar exactament allí on hi havia un tablao. Cont aquestes coses, per a palesar que els mediterranis despullam de transcendència fins i tot les coses més sagrades. Els castellans, per la seva part, transcendentalitzen el moment que la gallina fa un ou. Cultiven, els castellans, un concepte de cultura feixuc. Sols a ells se'ls pot passar pel cap convertir l'Alcázar de Toledo en una de les biblioteques més grans de l'Estat. Quan, en realitat, l'Alcázar, és un lloc que justifica fer voltera per no passar-hi per davant. En canvi, José Bono, que és qui presideix el govern de Castella-la Manxa, no ho ha cregut així. I ja tenim la literatura castellana encabida en un quarter, tot un símptoma. El segle XX espanyol s'ha caracteritzat per la lluita aferrissada, entre militars i civils, per tenir el control de les idees. Vet ací, idò, que a poc més d'un any d'encetar-ne un de nou, de segle, Bono omple de llibres el temple de la guerra. A l'acte inaugural, Leopoldo Calvo Sotelo va afirmar que la ploma i l'espasa s'unien a l'empara del mateix sòtil. És a dir, va fer seu el tòpic que tant agradava als Jiménez Caballero i José María Pemán, dos dels més anomenats ideòlegs del feixisme folklòric. La frase, no cal dir-ho, és tan barroca com buida de contingut. Tanmateix, entre les parets de l'Alcázar, serà força difícil que floreixi la saviesa. És un camp de batalla, allò. I els camps de batalla són erms. També és una tomba per a molts. A Víznar fan un camp de futbol sobre la tomba de Lorca. A Toledo converteixen en biblioteca un dels símbols més preuats de la Dictadura. Cada cop que Franco passava per Toledo, visitava l'Alcázar i significava l'heroïcitat dels seus defensors. Ara més que mai convé no perdre de vista els fets històrics. Els qui defensaren l'Alcázar, de manera aferrissada, a més de valents formaven part de l'exèrcit que s'havia aixecat contra la República. Bona part dels que l'atacaven eren obrers, arreplegats en els barris madrilenys, que s'havien allistat a corre-cuita per a defensar la legalitat de les urnes. Lázaro Carreter, que és més frívol que la Mistinguette a l'hora de recórrer a la història d'Espanya, va demanar-se que si Espanya no és una nació, perquè es mataven aquells homes per a fer-se amb el control de la caserna. I, realment, si un home previsiblement culte, com és el president de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, encara no ha après en els llibres allò que feien els uns i els altres, convé que surti al carrer i ho demani, que el poble sí que ho sap. En qualsevol cas, el desmemoriament de Lázaro no té més importància, perquè allò que es pretenia és que l'acte inaugural esdevingués una manifestació d'espanyolisme. Altura intel·lectual no n'hi podia haver gaire. Amb aquest embull que s'han fet, els intel·lectuals castellans, amb l'espasa i la ploma, sempre tenen més lleugera la mà que empunya l'espasa que la que sosté la ploma. N'hi havia molts, d'intel·lectuals, és clar, però es confonien amb la tropa. I ja que, més que mirar els prestatges, es tractava de fer onejar banderas al viento, la cúpula socialista tampoc no va voler perdre's l'acte. Ni Miguel Bosé, que acaba d'associar-se amb Carmen Martínez"Bordiu Franco per a comprar bous i fer una ramaderia. Per a fer-se veure, el fill de Dominguín va entrar a l'Alcázar del braç de González. D'aquest, poques coses ja ens sorprenen.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris