algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Ja s'ha acabat el turisme?

S'acaba la temporada turística, afortunadament, fins que hi tornem a ser l'any que ve, i jo no vull deixar passar l'avinentesa per parlar dels desavantatges que duu aparellats tal esdeveniment social. Vull dir que no estic en contra del turisme, ni molt manco, però, això sí, un turisme ben planificat i racionalitzat, no el turisme de masses i de baixa qualitat que continua envaint les Balears.

En primer lloc, vull parlar dels vuitanta milenars de cotxes de lloguer que s'han contractat només al terme de Palma i això fa oi; com és que els responsables i autoritats pertinents no tenen la capacitat d'imaginar-se que un creixement tan exagerat del trànsit a les carreteres no pot esser gens bo? Llavors, no pots anar a cap lloc, per totes bandes trobes gent i de tant en tant sents parlar una llengua molt estranya i molt rara, tant com un cavall verd, que és el mallorquí.

Pertot, et trobes hotels, blocs de ciments, capses de mistos (o sigui, aferrats), urbanitzacions que fan mal d'ull com les muntanyes del Port d'Andratx, en les qual no trobes ni tan sols un pi despistat. Llavors, desequilibri dels nostres pobles en molts d'aspectes, sobretot en els de la llengua i l'abandó de les riqueses pròpies per un doblers fantasmes i molt fàcils, especialment l'abandonament del camp, perquè no em direu que no sigui trist veure rètols com els dels bancs: «Cambio, change, exchange» i què sé jo quanta parafernàlia lingüística més, llevat de la llengua pròpia que és el català i els dialectes balears, que llueixen per la seva absència i que per dret històric, malgrat que la Constitució digui el contrari, li pertoca encapçalar qualsevol tipus d'informació i no en parlem de bars i restaurants que t'entaferren els menús en moltes llengües i sobretot en alemany darrerament que sembla que és el nostre amo i senyor.

I per acabar, el gran canvi negatiu que ha sofert el poble balear d'ençà que s'ha obert a tantíssima gent (recordem que hi havia pobles on deixaves la clau al pany i no passava absolutament res, ja la hi deixareu ara). Sí, gràcies a tot aquest maremàgnum som la primera (o la segona) comunitat en renda per càpita més alta, peró a costa de què? d'un poble esclau d'altres llengües, d'altres maneres de viure (dubtosament ètiques), d'uns paratges destrossats i embrutats, en definitiva, d'un poble venut a un turisme no gaire considerat i gens respectuós amb el poble balear.

Joan Llorenç Amer Comas. Pòrtol (Marratxí)

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris