cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 28°
33°

La treva

Hi ha problemes sobre els quals és molt difícil opinar. La informació que ens ha arribat al llarg dels anys ha estat parcial i no gens objectiva. Desconeixem les causes que el provocaren i accedir a la complexitat dels sentiments col·lectius és d'una enorme dificultat. De fet, no viure una determinada situació en primera persona condiciona i determina el coneixement que en tenim. El del País Basc és un d'aquests problemes de difícil solució per la dificultat d'acostar-nos-hi d'una manera objectiva, sense el pes de les informacions que hem rebut. Només des d'una perspectiva nacionalista podem intuir les causes que han generat un estat de violència constant, tot i que massa sovint els camins elegits no siguin compartits.

En aquestes mateixes pàgines d'opinió i fent referència a un atemptat recent, començava el meu article Matar dient que «la vida és el do més preat de les persones. Ningú no té dret a segar la vida dels altres» i l'acabava convençut que «hi ha moltes, moltíssimes, raons per viure, poques per morir, cap per matar». Aquesta era, i és encara, la meva opinió i és des d'aquesta perspectiva que la notícia de la treva d'ETA m'ha semblat, potser, la millor de l'any. Hi ha, però, una ombra que plana sobre la societat, una preocupació fundada i profunda sobre la capacitat i la voluntat dels partits d'àmbit estatal d'encarar i resoldre per bé aquesta nova situació.

Tenc la impressió, la sospita que aquesta treva no ha agradat gaire als partits estatals, ara dits constitucionalistes. Per les seves declaracions i pels seus silencis tem que l'anterior situació els era molt més rendible políticament, fins i tot electoralment. La intervenció dels partits nacionalistes en l'obtenció de la treva, el que en puguin treure o plantejar, ha preocupat profundament les cúpules dels constitucionalistes. Hi ha dos fets que posen de relleu aquesta circumstància. D'una banda, per primer cop en aquesta legislatura partit del govern i oposició estan d'acord sobre alguna cosa. D'altra banda, la patètica promesa de lleialtat al govern per part del cap de l'oposició i candidat a la presidència. I podríem afegir la constitució d'un front nacional per part dels presidents autonòmics socialistes obrers espanyols. El seu argument és que no volen pagar segons quin preu per la pau, ni per la vida d'alguns militants. En realitat es tracta de por. Por davant una eventual pèrdua de poder. Por de modificar la Constitució perquè els pobles de l'estat cerquin el seu camí. Por d'iniciar un procés federal. Por, en definitiva, d'abandonar un sistema de control polític, però, sobretot, econòmic que emmascaren fent ús de la paraula solidaritat, quan és senzillament recaptació i distribució segons les conveniències electorals.

La treva ha suposat una fita històrica no només per l'alto el foc i la cessació de morts inútils, sinó per la utilització de conceptes i vocabularis que abans provocaven paüra i que ara s'accepten, almanco dialècticament. Crec, sincerament, que les nacions que integren l'Estat espanyol no desitgen la independència ni, en general, trencar els lligams històrics, sinó l'elaboració d'un nou marc de relació, d'una autonomia total i real amb la negociació, i no la imposició, de les aportacions econòmiques a l'Estat, amb polítiques pròpies que salvaguardin llengua i identitat. Aquest és el repte que ens espera en la pau.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris